Jaume Aymar i Ragolta

Homilia en el dia de Nadal 2019 “Danseu ruïnes de Jerusalem” és una imatge sorprenent que avui ens proposa el profeta Isaïes. Us heu fixat que els pessebres antics sovint situen el naixement dins d’unes ruïnes? Ni una gruta, ni una cova, unes ruïnes. Així és també el pessebre que l’Eloi de Tera ha fet dins la nostra parròquia, entre ruïnes.   El bisbe de Roma, el Papa Francesc, en les seva carta apostòlica sobre el Pessebre -“El bonic signe del Pessebre-”, parla del paisatge del naixement de Jesús que sovint està representat per ruïnes de cases i de palaus antics, que en alguns casos substitueixen la gruta de Betlem i es converteixen en estada de la Sagrada Família. Diu que aquestes ruïnes semblen estar inspirades en la Llegenda Àuria, el llibre del dominic Santiago de la Voràgine del segle XIII que ha estat motiu d’inspiració per tants artistes, on es narra una creença pagana segons la qual el temple de la Pau a Roma s’esfondraria quan una Verge donés a llum.   I Franc...

Coherència (Diumenge XXXI, 5 de novembre de 2017) Les paraules de Jesús que recull l’evangeli d’avui, van ser pronunciades al Temple, dos dies abans de la Passió, per tant en un context difícil de persecució . Jesús destaca la responsabilitat que tenen al capdavant del Poble de Déu aquells que exerceixen algun ministeri, alguna guia. En la mateixa línia de la profecia de Malaquies que hem escoltat a la primera lectura:  parla dels sacerdots pecadors que estaven al servei del Temple al seu retorn de la deportació, ja cinc segles abans de Crist. En la primera part de l’evangeli es descriu com són els escribes i fariseus. Jesús afirma la seva responsabilitat però alhora els acusa d’inconseqüència, d’egocentrisme i de vanaglòria. Jesús reconeixia la seva autoritat. Els doctors o escribes eren els responsables del magisteri religiós a Israel i per tant representaven legalment la continuïtat de la càtedra de Moisès. Jesús desautoritzava algunes de les seves opinions personals, ...

Homilia diumenge V de durant l'any Moltes professions requereixen posar una certa distància emocional de l'objecte que els és propi. Per exemple el metge te la vocació de guarir els malalts, però no pot fer totalment seus els sofriments dels pacients o dels seus familiars, precisament per poder estar en condicions d'ajudar-los millor. Igualment els sacerdots que estem a prop de situacions tan vitals com són la unió d'uns esposos, el naixement d'un nen, la malaltia greu, o la mort d'una persona estimada. Hem de posar una certa distà ncia... Recordo que el bisbe de Sarajevo, el cardenal Vinko Puljic va explicar que un Nadal, en plena guerra, quan va sortir a l'altar es va   adonar que tothom plorava i ell va sentir un desig irrefrenable de plorar, però va pensar: “si jo també ploro, qui consolarà el meu poble?.” I es va sobreposar i amb un nus a la gola va començar l'eucaristia. M'ha fet pensar en aquesta mitja distància o si voleu en aquesta d...