Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XX de durant l'any Estimats germans i germanes, Un amic capellà m’explicava que fa poc va preparar uns nuvis. A l’hora de dissenyar la celebració va sorgir un petit inconvenient, aparentment perifèric, però per a ells important: no els agradaven les cadires que havien disposat pel casament. El mossèn no ho entenia però va admetre que en portessin unes altres. “Aquest matí les hi hem portades, les hi hem deixat darrera del mostrador”, va dir el nuvi. Es referia a l’altar. Hi ha persones que em pregunten on “dono” missa... No estan massa lluny del concepte d’altar/mostrador... Quanta ignorància hi ha al voltant de l’Església i de l’eucaristia! Tots hi devem tenir una part de responsabilitat. El Papa Francesc, conscient d’aquesta ignorància, ha fet un seguit de catequesis sobre l’eucaristia explicant-la pas a pas. De vegades he parlat amb joves que es pensen que l’eucaristia és una cosa per persones grans i per això diuen que no hi van. Tenen raó que per viure l’eucar...

Homilia diumenge XXVIII de durant l'any Tots hem vist alguna de pel·lícula que ens ha arribat molt endins, que ens ha impressionat tan vivament que fins i tot ens ha agradat tornar-la a veure. Ja sabeu que el cinema, el setè art: té una força que pot anar més enllà de l’arquitectura, la pintura o l’escultura... Mitjançant les pel·lícules es poden transmetre molts valors... Els films ens expliquen la història, relaten el present, ens obren al futur. Hi ha en la història del cinema interpretacions antològiques, diàlegs veritablement èpics, músiques inoblidables... Hi ha hagut pel·lícules que han tingut tanta força que han arribat a crear modes. Diuen que a la filmoteca vaticana Joan Pau II va aplaudir amb força la pel·lícula russa Penediment de Tengiz Abuladz (1987) i que es va emocionar amb Francesco de Liliana Cavani (1989)... El Papa Francesc ha estat el primer papa a citar una pel·lícula en un document pontifici, L’Alegria de l’amor . Aquesta pel·lícula es diu El festí de...

Dijous Sant 2012 Avui és un dia eucarístic. Un dia d’acció de gràcies. Gràcies! Diem quan reconeixem que una cosa és gratuïta. Cada dia al matí hauríem de donar gràcies al Senyor que ens regala un nou dia. Cada nit hauríem d’agrair-li el dia que ens ha concedit. Als nens els ensenyem a donar les gràcies. També els pares haurien de donar gràcies als fills. Això ens ajudaria més a tots a reconèixer la gratuïtat. Hi ha persones que sempre tenen el reconeixement de la gratitud als llavis, a d’altres els costa més. De vegades la paraula “gràcies” té una resposta una mica abrupta: “de res”. Fora millor contestar com fan en d’altres cultures: “amb molt de gust”. El pa i el vi de l’eucaristia no són estrictament necessaris per viure. Tenen un sentit de gratuïtat i de do. Quan Jesús diu “això és el meu Cos, això és la meva Sang”, en aquest això hi ha continguda tota una vida de lliurament als seus deixebles en el decurs d’aquells tres anys de vida pública. Quin sentit tindria l’eucaristia si no...