Jaume Aymar i Ragolta

Estimades germanes i estimats germans, a la primera lectura que hem proclamat, Abraham s’adorm, a l’evangeli de la transfiguració, els tres apòstols, Pere, Jaume, Joan també s’adormen. Què ens està dient Déu amb aquest adormir-se? Diu que Abram caigué en un son profund i s’apoderà d'ell un gran terror, com una foscor (altres versions parlen d’un terror intens i fosc), però que després va veure una torxa encesa que il · luminava el pacte, l’aliança de Déu que s’obre pas enmig dels cinc animals sacrificats... Els deixebles a la muntanya alta de la transfiguració, quan es desvetllaren (del seu son), veieren la glòria de Déu, diu l’evangelista i entraren en el núvol lluminós. O sigui que tots ells passen de la tenebra a la llum, de la fosca a la claror radiant. Podríem dir que passen de mort a vida. Una frase que els grans encara continuen usant quan experimenten un alleugeriment gran és: “He passat de mort a vida”. Jesús compara el   Regne de Déu amb la situació d’un pagès que...

Homilia. Diumenge IV de Quaresma 15/03/2015 Estimats germans i germanes, Com un petit oasi en el desert de la Quaresma, aquest és el diumenge Laetare , que en llatí vol dir: “alegreu-vos!” Podríem dir: “I com podem d’alegrar-nos enmig de les dificultats presents?” Hem d’anar a l’essencial i hem de mirar de llegir en clau de fe tot allò que s’esdevé en la nostra vida encara que hi hagi moltes coses en aparença negatives. Només si posem la nostra esperança en el Senyor entendrem que Ell fa sorgir dels mals, béns. La primera lectura acaba amb el decret del rei Cirus que proclama el final de la llarga captivitat de Babilònia. És un fet esperançador i agradable, després dels anys d’aquest dur captiveri i de l’enyorança de Jerusalem de la qual ens ha parlat tan expressivament el salm: “Com podríem cantar cants al Senyor en una terra estranya?”. Eren aquelles jornades doloroses de l’exili, probablement en caure la tarda, quan grups d’israelites captius anaven a cercar unes hores ...

Homilia Diumenge IV de Quaresma 18 de març de 2012 “Déu estima tant el món que ha donat el seu fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell sinó que tinguin vida eterna.” Paraules de Jesús a Nicodem, una nit. Aquestes paraules, estan escrites dalt d’un altar que hi ha a en una església de Barcelona, l’Oratori de Sant Felip Neri. “Així Déu ha estimat el món”. Un altar neoclàssic, centrat per la imatge de Jesucrist clavat en creu. Durant la guerra, la metralla va entrar fins a l’església i va arribar al cor de la imatge de Crist de l’altar major. Un altar bellíssim amb un Crist molt bonic que encara es conserva. “Déu estima apassionadament el món. Déu ha enviat el seu fill al món no per condemnar sinó per redimir”. Quina meravella! Quina grandesa l’amor de Déu: per amor ens ha creat, per amor ens ha redimit. Tot és per amor. “D’on vens d’amor, on vas a amor...” escrivia Ramon Llull. Ens ho ha dit també la lectura de l’apòstol: Déu que és ric en l’amor ens ha donat la vida j...