Encara et falta una cosa
Diumenge XXVIII de durant l’any Aquest home de la paràbola que es vol fer deixeble de Jesús es pensava que la vida eterna es posseïa, com una riquesa més i per això li pregunta al Mestre: “Què haig de fer per posseir la vida eterna?” No havia entès –malgrat complir els manaments- que per tenir un tresor en el cel –la vida eterna- paradoxalment, calia buidar-se del tot. I què és la nostra vida, sinó un buidament, la pobresa d’anar-nos donant progressivament? Com deia la cançó: “i l’hivern em despullarà/de neu em cobrirà/neu que es fondrà poc a poc...” Vam néixer nus i nus tornarem a la terra. No n’hi ha prou amb complir els manaments: cal donar-se tot i del tot. “Fa més feliç donar que rebre”, escrivia Sant Pau tot citant una paraula de Jesús que no es troba a l’evangeli. Desposseir-nos de les coses i de les persones, no tenir el cor aferrat a res, això és el que ens fa més feliços. D’altra banda és el més savi. En la primera lectura se’ns ha parlat d’un rei idealitzat (Salomó) q...