Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge XXV de durant l’any Estimats germans i germanes, L’evangeli d’avui serveix de preludi al que escoltarem diumenge vinent la paràbola del ric Epuló i del pobre Llàtzer. En tot aquest capítol es fa transparent una idea fonamental: els béns de què disposem en aquest món són de Déu. Ell ens els confia perquè els administrem no sols en profit nostre, si no dels més necessitats. I en canvi el diner arriba a encegar-nos. Ahir mateix m’explicava un pare salesià el cas d’un enterrament, en el qual mentre estaven posant   encara els maons al nínxol, ja els fills del difunt s’estaven barallant per l’herència a cops de puny. Així són de primaris els sentiments humans davant dels diners. El Mestre no elogia el frau d’aquell administrador injust, però reconeix que fou hàbil de salvar-se de la misèria quan va veure que s’anava a quedar sense feina i sense llar. I pren aquesta habilitat característica de tants fills de les tenebres per donar un consell a aquells que volem s...

Diumenge IV d’Advent (21/12/14) Si diumenge passat ens centràvem en la figura de Joan Baptista, avui –darrer diumenge d’Advent- posem els nostres ulls en Maria, la noia del poble, l’estimada de Déu, la que va saber dir que sí a la veu del cel. Els artistes van intuir el lligam profund que existia entre Jesús, Maria i Joan Baptista i ja de temps antics van plasmar el que s’anomena les Deèsi, que en grec vol dir “pregària” o “súplica” i és una representació de Crist Pantocràtor amb un llibre i tenint al costat Maria i Joan el Baptista, el cosí de Jesús. Tant la Verge com Sant Joan o d’altres personatges que els puguin acompanyar, miren a Crist, amb les mans en posició de súplica en nom de la humanitat.   Es troba en portalades d’esglésies en mosaics, en pintures... Avui ens atansem a Maria a través d’una de les pàgines més boniques de l’Evangeli: l’Anunciació. L’Anunciació de l’arcàngel Gabriel es va produir en el moment oportú i madur de la vida de Maria. El nostre ll...