Jaume Aymar i Ragolta

Recés a les Germanes de Bene Mariya Residència Llegat Roca i Pi de Badalona Meditació inicial Estimades Germanes, m’heu demanat que us parli de l’esperança, un tema molt oportú, pel fet d’escaure’s el jubileu ordinari de l’any 2025 dedicat a aquesta virtut teologal. Us recomano vivament que llegiu i rellegiu la preciosa butlla de convocatòria Spes non confundit del papa Francesc. És molt bonica i expressiva l’endreça: “Francesc, bisbe de Roma, servent dels servents de Déu, a tots aquells que llegeixin aquesta carta, que l’esperança els ompli a vessar el cor.” Ja sabeu que les virtuts són set: tres teologals i quatre cardinals. Les teologals, fe, esperança i caritat. Les cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança. De les primeres mai no en tindrem prou, les segones cal que estiguin degudament equilibrades. Però en el decurs de la nostra vida patim crisis, i les crisis les qualifiquem. Crisis de fe. De joves molts hem patit crisis de fe. Personalment en recordo un...

Homilia diumenge 3r de durant l’any Sant Jeroni de la Murtra, 21 de gener de 2024 Estimats germans i germanes, Anit, sortint d’un vídeo fòrum, acompanyava amb el cotxe el Javier a l’alberg, a la llar, on coordina amb un equip l’operació fred. Un edifici situat al barri de la Salut Alta de la nostra ciutat, prop d’on els jesuïtes tenen el centre de culte i on ahir van celebrar una eucaristia en memòria del P. Jesús Renau. El GPS em marcava 3 minuts per arribar a casa. Que llargs que se’m feren! A la dreta, a l’esquerra, tot recte, amunt, avall... gent jove, gent gran, de totes les nacionalitats, botigues encara obertes, senyals lluminosos...aquells 3 minuts se’m feren una eternitat... em va venir a la ment aquells mesos que, al començament dels estudis de teologia vam viure set companys a Sant Pau del Camp, aleshores -i crec que també ara- un dels barris més densament poblats del món, només superat per Calcuta. Crec que des d’aleshores mai no he viscut al centre de la ciutat. Les ...

Diumenge IV d’advent Estimats germans i germanes, aquesta setmana a Badalona, ha començat l’operació fred, per acollir les persones que viuen a la intempèrie. S’han posat en marxa alguns dispositius, no del tot suficients, però que ajuden a pal · liar aquesta situació tan dolorosa com és la manca d’un habitatge digne...  Que n’és d’important la casa! En un univers de dimensions inimaginables, la casa és el raconet que fa de centre del món. La casa és sempre el símbol de la intimitat descansada, escriu Josep Maria Esquirol. Una casa...un lloc de recer,  per tal que una casa esdevingui la llar, cal que sigui habitada per una presència humana que hi infon l’ànima. Hi ha alguns jocs infantils, com el de tocar i parar, en què després del perill, si el vailet aconsegueix arribar a una zona segura crida: “Casa!”, que vol dir “salvat”. De què salva la casa? De la immensitat, del brogit... a Girona solem dir: “records a ca teu”, records als de casa teva... Mossèn Manuel Tort, poeta...

Missa del Gall 2020 Estimats germans i germanes, Estem vivint un moment de foscor, com el poble que avançava a les fosques del qual ens ha parlat Isaïes. Ens pesa el jou de la pandèmia, ens punxa l’agulló de la mort dels nostres éssers estimats i de tants germans nostres que amb la Covid encara ho passen pitjor.   Però -diu el profeta- el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum.. Nadal és una bona ocasió per mirar a dins nostre i per interioritzar aquest missatge del cel. Àngels Arrabal, de Sant Josep de la Muntanya, es pregunta: “com ho puc fer per ser jo mateixa Nadal per als altres?”   Com ho puc fer per a ser llum per als altres? Fem-nos també cada un de nosaltres aquesta mateixa pregunta. No maleïm el temps present. Mirem més aviat d’extreure’n les lliçons positives que n’aprenem. Per exemple, privar-nos de les reunions familiars extenses d’altres anys, és un dol, però també ens ajuda a valorar més encara aquells que tenim més a prop,   al nostr...

En les exèquies del Francesc Giol i Castelltort Parròquia de Santa Maria, 15 de juliol de 2018 Introducció El Francesc en els darrers anys ha fet tot un procés d’interiorització i de silenci, podem dir que ara ja ha entrat en el gran silenci. I és allí on el trobarem, en el silenci, allí on ens continuarem comunicant amb ell. El so del gong que escoltarem ens ho recorda i ens convida a fer un moment de recolliment. Homilia Moltes gràcies en nom de la Rosa als mossens que avui ens acompanyen, mossèn Andreu Oller, vicari episcopal i rector de Sant Josep, l’Agustí Viñas que és la persona que més anys ha acompanyat en Francesc des de la Conreria fins ara, el P. Jesús Renau, jesuïta, que no sols ha estat un autor que ell havia llegit, sinó un amic que ha tingut a prop. Els dos diaques mossèn Lluís Cortada i mossèn Quim Sabater, l’acòlit, Josep Giralt i en Joan Fornaguera que amb el ministeri del cant ens ha acompanyat en tants moments importants. I a tots vosaltres germans ...

Diumenge 8 de juliol del 2018 Estimats germans i germanes, de vegades dediquem molta atenció als personatges famosos: esportistes, artistes, líders d’audiència, polítics, pensadors eminents... I deixem una mica de banda els propers: l’espòs o la esposa, els pares, els familiars, els amics de tota la vida, els companys de feina, els membres de la comunitat, aquells que sempre són a prop nostre. Ja en coneixem prou la trajectòria. Ens sembla que ja els sabem el punt flac, que ja no ens poden dir res de nou. I ens equivoquem. Molt sovint   els tresors més grans de saviesa són els qui tenim al nostre abast. El P. Jesús Renau, jesuïta, en el seu llibre Cada dia escriu: “obre una mica els ulls. Qui tens davant? Un amic, una amiga, el pare, el company, la tieta... Oh! Felicitats! No estàs sol. Estàs teixit d’amor. Perquè penses que són vulgars, que són avorrits, que estan endarrerits. Res, tot això no és objectiu. Són persones, són homes i dones com tu, segurament millors que tu: ...

Diumenge XV de durant l'any 10/07/16 El text de l’evangeli segons Sant Lluc que acabem de proclamar, no diu en cap moment que es tracti d’una paràbola: més aviat és un relat, la narració d’un fet: un pelegrí atacat per uns bandolers i deixat al marge del camí. D’aquí ve el verb marginar i el substantiu marginat, el que es queda al marge. Sembla evident que aquell home despullat, apallissat i mig mort devia moure a compassió. Però ni el sacerdot, ni el levita (tots dos religiosos) no es deturen, passen de llarg per l’altra banda, segurament per no contaminar-se. Aquesta fredor ens irrita, potser nosaltres hem fet aquest posat més d’una vegada, però Jesús no judica aquest personatges tan religiosos, simplement narra, assenyala la seva indiferència. La beata Mare Teresa de Calcuta, que serà canonitzada el proper 4 de setembre al Vaticà, solia dir que el pitjor mal és la indiferència.  I amb obres més que amb paraules, va fer de bona samaritana atenent durant més de 45 anys...

Homilia Diumenge XXV de durant l’any El biblista mossèn Josep Rius Camps ens ajuda a posar en context la paràbola de l’administrador infidel que acabem de proclamar: “El majordom tenia dret a autoritzar préstecs i com que no percebia cap sou se’n rescabalava incloent-ne els interessos en el rebut de la quantitat prestada: aquí el que fa astutament aquest administrador és prescindir-ne per guanyar-se amics un cop l’hagin acomiadat.” L’astúcia. Jesús dirà que hem de ser senzills com coloms i astuts com serpents, però com comentava amb humor el pare Jesús Renau, jesuïta, el Senyor no va dir mai el tant per cent de cada cosa... El que sembla cert és que entre els jueus ja circulava la màxima que calia ser astuts i el Senyor hi va posar el contrapunt de la senzilles del colom. Ésser astut i sagaç en les coses d’aquest món és necessari, no podem ser ingenus. Com deia un amic sacerdot ja traspassat: “Ésser ingenu en la infantesa és una virtut, en l’adultesa, un pecat”. Però en el Re...

Nadal 2012 Celebrem amb molta alegria el Nadal que juntament amb la Pasqua és la festa central de la nostra fe, perquè celebrem un misteri d’Amor. Déu s’ha fet home perquè ens estima. S’ha fet un de nosaltres perquè nosaltres també puguem viure un dia la plenitud de l’Amor de Déu. És l’Amor de Déu el qui ens ha convocat avui aquí. I l’amor als germans que és indestriable d’aquest Amor de Déu. Hem proclamat el pròleg de l’evangeli segons Sant Joan: “En el principi existia el qui és la Paraula i la Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu”. El misteri de Déu és un misteri de comunicació. Moltes d’altres cultures creuen en un Ésser superior, primer motor immòbil... però és un déu que no es comunica amb la persona humana. Nosaltres en canvi creiem en un Déu que es comunica amb nosaltres, de moltes maneres i que demana que ens comuniquem amb Ell. Déu que s’havia comunicat en el decurs de la història a través dels profetes, ara arriba la plenitud del temps s’ha comunicat amb nosalt...