Jaume Aymar i Ragolta

Estimats, recordo que vaig sentir cantar a Montserrat Español, bona amiga, soprano, aquesta antiga cançó: Tres personas en una te muestra el cielo, que en tres personas caben muchos misterios; y aunque se oculten, está en Roma la sede, sí, que los promulgue. Sé fiel a tres virtudes en este mundo: caridad, esperanza y fe del justo, Si es que pretendes lograr eterna gloria sí tras de tu muerte. Després he sabut que era una seguidilla , una forma poètica, en aquest cas amb gran contingut teològic, expressat d’una manera molt senzilla. La cantava també la gran soprano Victòria dels Àngels, que com Montse, era profundament creient. Les nostres relacions personals estan immerses en el misteri. Hi ha una part visible i una altra invisible. Una part coneguda i una part desconeguda, per descobrir. Una part que és la que veiem els humans, una altra que només la veu Déu. La Trinitat: tres persones distintes i un sol Déu veritable, o tres persones que s’estimen tant que en fan ...

  Paraules de mossèn Jaume Aymar Ragolta en l’entrada del nou equip pastoral de Santa Maria 21 d’octubre de 2023 M'agradaria saludar-vos personalment a cada un de vosaltres, però no és possible. Saludo als feligresos d'aquí, de Santa Maria, els de la Mare de Déu de Montserrat, els de la Mare de Déu de Lourdes, els de Sant Josep i els de la meva comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. També als pares de mossèn Josep. Els de mossèn Andreu ja són al Cel. Avui és un dia històric per Santa Maria, amb l’entrada d’un nou equip de preveres de la comunitat pastoral encapçalats per mossèn Josep Teixidó i mossèn Andreu Oller com a rectors in solidum , en el marc de les comunitats pastorals, en el context de l’assemblea sinodal que s’està celebrant a Roma i amb el teló de fons d’aquesta nova guerra que ja porta segades tantes vides. M’han vingut a la ment tres esdeveniments històrics que d’alguna manera tenen a veure amb aquest dia i que poden donar-nos claus d’interpretació del que avu...

Diumenge II d'Advent  Benvolguts germans i germanes, La tradició ha fet de Sant Lluc pintor, perquè escriu talment com si pintés. En aquest evangeli que hem proclamat pinta un clarobscur: d’una banda els poderosos de la terra, els qui exercien un càrrec, una zona obscura, perquè molts eren corruptes, foscos. De l’altra, Joan Baptista, pobre, a l’altra banda del Jordà, clar i itinerant i al marge del poder polític i religiós. Per cert que en parlar dels poderosos hi ha una anomalia. El pontificat era únic i, en canvi, Lluc parla del pontificat d’Anàs i de Caifàs. I és que Anàs havia estat destituït pel governador romà, però tota la vida va continuar exercint una influència determinant, encara que el càrrec l’exercís el seu gendre Caifàs.   Però tot aquell ordre corrupte, segons el profeta/poeta Isaïes, vindrà un dia que haurà de sofrir una gran transformació: s’alcen les fondalades i s’abaixen les muntanyes i els turons. És a dir, simbòlicament, els pobres són enaltits ...

Diumenge XXXI de durant l'any Jesús clama contra la incoherència. Molts també avui també clamem en contra d’ella. Incoherència de vida. Tots veiem la incoherència d’alguns polítics. D’algunes persones d’Església. Però veiem la nostra d’incoherència? Veig la meva incoherència? No sempre. També jo sovint dic i no faig. La gent té posada els ulls en aquesta minoria creativa en paraules de Benet XVI que som l’Església. Què diuen de nosaltres els cristians? Ens veuen coherents? Es tracta sobretot d’una coherència amb l’evangeli. D’un estil de vida pobre, desprès, alegre, pacificador, mansuet... Ara aquesta coherència només la pot desvetllar la tendresa! Amb quines paraules tan tendres Sant Pau parla als cristians de Tessalònica! Abans de dir-li a una persona què li demana Déu convé que aquesta persona se senti estimada per Déu. I se sentirà estimada per Déu a través de la nostra estimació. Quin abandonament tan gran el del salm: “Em mantinc en una pau tranquil•la com un nen a la falda d...

Diumenge de la Santíssima Trinitat 2011 Avui celebrem l’Amor de Déu. Un Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant. En el seu nom vam començar la nostra vida cristiana, vam ser acollits a la comunitat i vam ser batejats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. En el seu nom molts comencem el dia. En ell ha començat aquesta Eucaristia i en el seu nom l’acabarem. En aquest Nom administrem o rebem el perdó. En aquest Nom els esposos s’intercanvien les aliances el dia del seu casament. És present en tots els sagraments. En el Nom de la Trinitat es beneeixen les persones i els objectes. En el seu nom un dia ens acomiadaran d’aquest món. “Amb quin altre Nom podria anomenar-te? Tu que tens tots els Noms però que cap Nom no t’escau prou”, diu la cançó. Ramon Llull escriu en el Llibre d’Amic e Amat: “Demanaren a l’amic de qui era. Respós: –– D’amor. –– De què est? –– D’amor. –– Qui t’ha engendrat? –– Amor. ––On nasquist? –– En amor. –– Qui t’ha nodrit? –– Amor. –– De què vius? –– D’amor. –– ...