Jaume Aymar i Ragolta

Ascensió 2020 Jesús Ressuscitat havia indicat a les dones que diguessin als deixebles que anessin a Galilea, que allí el veurien. Aquest és també el destí que assenyalen els àngels “Galilea”... I podríem preguntar-nos   per què aquesta insistència en Galilea? Si Jesús va ressuscitar a Jerusalem! Per què a Galilea és on va començar tot, era la pàtria de Jesús, el lloc de la seva predicació, el lloc de la crida dels deixebles, el lloc on ho havien deixat tot per seguir-lo, el lloc on   havien posat els fonaments de la seva   amistat... Sí tot va començar a Galilea, com diu Pere a casa de Corneli (Fets 10, 37) Els qui hem tingut la fortuna de pelegrinar a Terra Santa, hem sentit la diferència que hi ha entre la Ciutat Santa de Jerusalem, tan solemne i bigarrada, tan carregada d’història i de ritual... i la senzillesa de Natzaret o la quietud del llac... Quantes vegades, ens convé anar a les primícies del nostre amor, als orígens de la nostra vocació, potser a aquell d...

Homilia diumenge XX de durant l'any 20/08/2017 Estem commocionats pel terrible atemptat de Barcelona i la rèplica de Cambrils d’aquesta setmana. Ha estat uns atemptats  contra la població civil, amb tretze morts i més d’un centenar de ferits, en uns escenaris que per molts de nosaltres són familiars i fins i tot habituals.  Podríem fàcilment haver estat entre les víctimes. El terror aquesta vegada ens ha tocat molt de prop. És esfereïdor pensar que les proporcions haurien pogut ser molt més grans... No obstant, la commoció ha de deixa pas a la serenor. I a la reflexió. Perquè l’èxit del terrorisme és sembrar la por i la por paralitza. Per això a tots va impressionar el crit “no tinc por” que va seguir el minut de silenci de divendres al migdia a la Plaça de Catalunya. Els bisbes de Catalunya en la seva nota, després d’expressar el seu condol, manifesten que la ciutat de Barcelona “sempre ha estat compromesa per la causa de la pau i de la justícia”. Podríem dir el mat...

Vetlla Pasqual 2017 “Realment el Senyor ha ressuscitat!”. Aquesta és una de les confessions més primitives de la comunitat cristiana, és la que els constitueix comunitat Pasqua ha canviat la situació dels homes  i dones respecte a Déu. Després del Divendres Sant els deixebles es dispersaren esporuguits, covards, però per Pasqua es tornen a congregar perquè el seu cor va comprendre tres coses: En primer lloc que la resurrecció de Jesús és la gran resposta de Déu Pare al silenci de la creu. Molts s’han preguntat en el decurs de la història: “Com és que Déu calla davant de la mort del seu Fill? Com és que no va intervenir?” Els ateus diuen: “Déu calla perquè no existeix: estem sols.” Els deistes -és a dir els que accepten Déu racionalment, i no creuen en la Providència diuen- “Déu calla perquè no intervé en la història dels homes, ens l’hem de fer nosaltres aquesta història.” Els creients diem senzillament: “A la creu Déu calla perquè plora” (Cf. J.M. Esquirol).  Sí, la res...

Pasqua 2014 Cada any, la Vetlla Pasqual ens permet d’escoltar els fets més significatius de la història de la salvació, una història teixida d’èxits i de fracassos, els èxits i els fracassos d’un poble que va aprenent a caminar a la llum de Déu. Jesús també va viure el que era aparentment un gran fracàs: la seva mort en creu. Ahir Divendres Sant hi meditàvem... La nostra vida també està farcida d’èxits i de fracassos i de vegades tenim la percepció que més fracassos que èxits. Sí: avui continuem fracassant, encara que només se’ns eduqui per l’èxit. La paraula “fracàs” en anglès no existeix i sembla que tampoc no existeixi en una cultura que sovint és la cultura de la competitivitat i de l’èxit fàcil i insostenible. Per això avui hi ha adolescents i joves que davant d’un suspens o d’un desengany sentimental s’enfonsen... No els hem explicat que tant l’èxit com el fracàs són possibles i reals perquè en el fons són la manera bona o dolenta de sortir d’una situació. I que darrera ...

Homilia diumenge 3r de durant l’any Quan Jesús comença la seva missió se’n va a Cafarnaüm, una població senzilla a la riba del mar de Galilea que esdevindrà el seu centre missional. Galilea era un punt clau en el sistema de camins i rutes comercials del Pròxim Orient, perquè permetia la comunicació entre els pobles del desert i els pobles del mar.   Quan Jesús va anar a Cafarnaüm va poder conèixer la via maris o camí del mar, una gran ruta comercial que partia des de l’Eufrates, travessava Síria, arribava a Damasc i descendia cap a Galilea per travessar el país en diagonal i després continuar cap Egipte. Amb tot, Galilea era una zona perifèrica, que tenia poca incidència política i social en el conjunt de la nació. Però Jesús és el que volia: un horitzó senzill a mesura humana.   El fet que no pogués instal·lar la seva residència a la capital, Jerusalem, i que s’hagués de refugiar en una comarca relativament pobra dóna sentit a la profecia d’Isaïes que hem escoltat a la...

Dia de Pasqua 2012 De vegades pensem que la pedra del sepulcre va rodolar perquè Crist sortís. Però si Crist Ressuscitat travessa els murs quan vol! El cos del ressuscitat no entén de parets. La roca va caure per deixar perquè entressin, perquè nosaltres entréssim i per què, sentint un vertigen davant d’aquest buit, morim a nosaltres mateixos, i ressuscitem amb ell. De vegades cal que sentim el buit de l’absència, perquè s’ompli amb una nova presència... A Jesús hem d’anar a trobar-lo a Galilea, amb els germans...allà on ell havia compartit tres anys en aquella càtedra que eren els camps... Pere havia negat a Jesús. Joan havia estat fidel al peu de la creu. Però en canvi Joan deixa que Pere entre primer al sepulcre. Li va cedir el pas. Reconeixent que era més gran, reconeixent que era el primer, la pedra. Li deixa pas. Potser perquè Joan com Maria tenia la certesa interior que Jesús ja havia ressuscitat. Potser perquè ell també havia mantingut clara l’esperança i volia que Pere se’n ...