Jaume Aymar i Ragolta

Les paràboles de Jesús tenen una lliçó bàsica. La d’aquest diumenge és ben clara, l’evangelista la diu des del principi: hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança. És impressionant la imatge de Moisès i els seus dos ajudants Aharon i Hur ajudant-li a mantenir-les. A missa el mossèn també alça les mans. I alguns les alceu quan reseu el parenostre. També la imatge de Maria Assumpta que ens presideix té els palmells de la mà mirant el cel. La gran diferència dels cristians és que no hem de resar per guanyar cap batalla. Recordo que la pel·lícula   Waterloo, comença amb una escena en la qual el general vencedor Wellington, es veu cavalcant per un camp de batalla ple de morts i alguns ferits. La seva frase és: “Allò que més s’assembla a una batalla perduda, allò més trist, és una batalla guanyada”. Perquè en realitat el més trist és que hi hagi batalla, que hi hagi guerres o renyines. Nosaltres no hem de pregar perquè ningú guanyi o perdi si no perquè tots ens entenguem,...

Homilia diumenge XX de durant l'any (24/09/17) La primera lectura ens ha parlat de conversió. El bisbe Antoni Vadell, nou auxiliar de Barcelona, en la primera entrevista que li férem a Rdio Estel, deia que el primer que s'havia de convertir, el primer que havia de canviar era ell mateix. És un estímul. La nostra conversió té com a nord portar una vida digna de l'evangeli de Crist. Ens ho ha recordat Sant Pau en la segona lectura. I què vol dir "una vida digna de l'evangeli de Crist"? Vol dir que el nostre criteri d'actuació, sigui a casa, a la feina o al carrer, ha d'estar d'acord amb la bona notícia de Jesús i això, ho reitero, demana una conversió constant. Recordo que al meu avi, tota la vida empresari, l'impressionava aquest evangeli que hem proclamat i jo em preguntava per què. Amb els anys he entès que el comportament d'un empresari té poc a veure amb el de l'empresari de la paràbola que sembla injust als ulls del món perq...

Diumenge XXVI de durant l'any 27/09/15 Estimats germans i germanes “Qui s’adona de les pròpies errades?/Disculpeu el que em passa inadvertit.” Són dos versets del salm 18 que hem cantat.   Sovint no ens adonem de les pròpies errades i moltes coses al voltant nostre ens passen inadvertides. El resultat de les eleccions que avui se celebren farà o hauria de fer que aquesta mateixa nit molts en la classe política s’adonin de les pròpies errades i les reconeguin... tan de bo! I que tots prenguem consciència de les nostres omissions: quin partit defensa el dret a la vida des de la seva concepció? Qui fa de la humilitat la seva senyera? Qui apel·la al bé comú o al destí universal dels béns? Ens cal encara un llarg recorregut perquè les diverses opcions polítiques responguin a les demandes sinceres de la societat. Amb tot els bisbes de Catalunya davant d’aquestes eleccions al Parlament –que molts han qualificat d’històriques- han recordat el “deure de tots els ciutadans a partic...