Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans i germanes avui és Pentecosta Curiosament Maria i els apòstols també estaven confinats, com ho hem estat i en cert sentit encara ho estem una mica, amb les portes tancades, quan els va visitar l’Esperit Sant.   No eren al temple si no a casa, tots es trobaven en un mateix lloc quan els sorprengué una ventada impetuosa i es dipositaren damunt d’ells unes llengües com de foc. I ells mateixos esdevingueren temple.   Crec que és una bona ocasió perquè els qui aquests dies estigueu reunits a les vostres llars o en grup invoqueu l’Esperit Sant perquè us visiti.   Com ho farem aquesta eucaristia, els qui som aquí a l’església i els qui us hi uniu per mitjà de la ràdio.Com diu el cant: “Esperit de Pentecosta, Flama d’amor: mira aquell poble que tu has aplegat./Esperit de Pentecosta, Vent poderós/renova’ns amb el teu alè” Com deia Dolores Arriola, teòloga filipina, de vegades estem tan tancats que l’Esperit Sant ha d’entrar per escletxes. I posava com exe...

Hem cantat després de la primera lectura del llibre del Gènesi: “quan envieu el vostre alè reneix la creació/i renoveu la vida sobre la terra.” Com ressonen en nosaltres aquestes paraules! Com esperem un renaixement de la creació! Aquests dies de confinament els qui tenim el privilegi de viure voltats de natura hem observat com n’ha estat de diferent el comportament dels animalons... Com els peixos de la bassa de Sant Miquel, han tornat a pujar a la superfície, com els conills i els porcs senglars corren pels camins de dia, com s’atansen les orenetes i els pardals... talment com si sentissin que recuperen els seus espais propis, massa sovint envaïts per la presència humana. Diu el Papa Francesc, fent-se ressò d’un gran pensador el P. Teilhard de Chardin a la Laudato Si :   “El fi de la marxa de l’univers radica en la plenitud de Déu, que ja ha estat assolida per Crist ressuscitat, eix de la maduració universal. El fi últim de les altres criatures no som nosaltres. Però tot...

Homilia diumenge XVII de durant l'any Estimats germans i germanes, Davant del miracle dels pans i els peixos de l’evangeli d’avui, podria quedar una mica amagada una temptació que l’evangelista relata al final del text que hem llegit i que potser és la clau d’interpretació de tot el que hem escoltat: “Jesús sabent que anaven apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya”. Ho tenia molt fàcil: les masses l’aclamaven, era un bon líder, de paraula convincent, de gestos prodigiosos... però Jesús defuig aquesta temptació i se’n va tot sol, com solia fer quan pregava. La temptació del poder. Hi ha una novel·la històrica recent d’un capellà català que exerceix el seu ministeri a Colòmbia, Martí Colom. Es titula La Renúncia i fa referència a la renúncia històrica de Celestí Vè al papat perquè notava que li podia entrar el virus del poder. Com ens aferrem a la nostra parcel.la de poder gran o petita! Ens imaginem que el poder és bo i que l’hem d’arrab...

Homilia diumenge V de Pasqua 24704/16 Els darrers tres diumenge de Pasqua llegim cada any un fragment del “Sermó del Sopar” segons Sant Joan. L’evangelista Joan és representat amb una àliga perquè la seva manera d’escriure fa pensar en el vol majestuós d’aquesta gran au: plana teològicament a molta alçada, per baixar després en picat al més concret. És el testament espiritual de Jesús, el seu adéu, plasmat pel seu deixeble més proper. El fragment que llegim aquest diumenge és especialment breu i dens. Judes ja és fora del cenacle; no és sols  un moment d’intimitat de Jesús amb els apòstols si no l’instant que comença el moment decisiu de la Redempció. Subratllem dues idees estel·lars: La primera, el vol ample de l’àliga, és un terme propi de Déu: Glorificació. La glòria és un bé exclusivament diví. La glòria és la Bellesa de Déu (Von Balthasar), d’un Déu que va veure el que havia creat i va veure que era bo i bonic a la vegada... En el decurs de la història s’ha contemplat ...