Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge  17/C Que interessant que és aquest regateig, tan oriental, entre Abraham i Jahvè! Comença amb cinquanta justos, segueix amb quaranta-cinc, baixa a trenta, passa a vint i arriba a deu. Encara hi ha vegades que preguem així...Alguns comentaristes diuen que si Abraham, pare dels creients, hagués tingut més fe i hagués continuat insistint, encara que no hi hagués hagut cap just, Sodoma i Gomorra, no haurien estat destruïdes. Però de fet, tot i les súpliques d’Abraham, o potser gràcies a elles, el déu bíblic només va acceptar de salvar d’entre els habitants de Sodoma, una minoria, els que considerà com a purs d’esperit: Lot, precisament nebot d’Abraham, la seva dona i les seves filles. I encara la dona de Lot pel fet de quedar-se mirant enrere, es va convertir en una estàtua de sal. Tot eminentment simbòlic. I un pecat que era bàsicament un abús contra els hostes, contra els nouvinguts. Pecats que hauríem de tenir més presents en fer l’examen de consciència, perquè e...

Abraham era conegut com a “l’amic de Déu”. A aquesta amistat hi arribà gràcies a moltes proves.Avui el trobem parlant amb Déu talment com un amic parla amb el seu Amic. És valent aquest regateig –tan oriental- d’Abraham amb el seu Amic... Què hauria passat si Abraham hagués insistit fins al final? Fins i tot en la hipòtesi que no hi   hagués justos a Sodoma, l’hauria destruïda. El Senyor salva a   Lot, el just que havia acollit als forasters. Deia Santa Teresa: “ Oración no es otra cosa sino tratar de amistad, estando muchas veces tratando a solas con quien sabemos que nos ama .” Pregar com un amic parla al seu amic. Jesús prega amb el seu Pare li diu Abbà (pare) i amb un to encara més íntim Abbi (el meu pare) i ens convida a tots a fer l’experiència d’aquesta filiació personal, íntima i tendra. El gran pecat de Sodoma i Gomorra va ser voler abusar amb violència de l’hoste, de l’estranger, del nouvingut, del missatger de Déu... En una cultura on l’hospitalitat era sa...