sábado, 11 de mayo de 2019

Persecucions i veu que conforta

Diumenge 4rt de Quaresma 12 de maig de 2019

Estimats germans i germanes,

Els apòstols no ho tingueren fàcil. Jesús ja havia predit que de la mateixa manera que el perseguirien a ell, també en el món sofririen persecució. Fou així i continua essent així. Hi  ha una persecució activa, directa i n’hi ha una altra d’indirecta, més subtil. Avui en el món hi ha comunitats cristianes directament perseguides. Segons Antonio Socci, periodista expert en temes d’Església, en el segle XX haurien estat assassinats uns 45,5 milions de cristians per les seves creences religioses, aproximadament el 65%  del total de cristians assassinats per la seva fe en dos mil·lennis. Encara avui els cristians són perseguits arreu, sobre tot a l’Àsia i a l’Àfrica, a l’Àsia en concret 1 de cada 3 cristians pateixen persecució a nivell alt, molt alt o extrem.. Encara estem esfereïts pels atemptats de Siri Lanka de la Setmana Santa passada...

I hi ha altres persecucions més silencioses, incruentes. La indiferència i el menyspreu poden ser una mena de persecucions passives. I les xarxes socials un canal privilegiat pels anònims que destrueixen la fama de les persones.

Enmig d’aquest context fosc, l’evangeli obre un porticó d’esperança. És una anècdota històrica. Un bisbe de Catalunya acompanyat per un metge amic, feien un itinerari per la muntanya. Anaven vestits d’excursionistes. Arribaren a una casa de pagès i els van convidar a esmorzar. Després d’una estona de conversa, el metge li va preguntar a l’avi de la casa que compartia taula: “Vostè no deu saber qui és aquest senyor que m’acompanya...”  Sí, va dir l’avi tranquil·lament: és el senyor bisbe”. “Com ho ha endevinat?” Li va preguntar el metge: “És que cada setmana l’escolto per ràdio.” L’anècdota me l’explicava un amic periodista i capellà, mossèn Jordi Piquer, i em deia: “És l’acompliment de la paraula de l’evangeli: les ovelles reconeixen el pastor per  la seva veu”.

La ràdio ha fet i fa un gran servei a la propagació de la fe. Arriba a persones grans, malaltes, impedides o que són a la presó. Arriba a persones allunyades o que se senten soles i que potser volen sentir simplement una veu que els parli de les coses de Déu.

Fa 25 anys que nasqué Ràdio Estel. Fou una iniciativa del papa Sant Joan Pau II. En una ocasió que el visità el Cardenal Jubany, quan va acabar l’audiència el Sant Pare li va preguntar: “Ja té una emissora diocesana?” “No” li feu el doctor Jubany. Doncs, si us plau, posi-la. L’Arquebisbe de Barcelona no sabia com es posava en marxa una emissora, però ajudat pel Dr. Josep Maria Aragonès i d’altres es va posar mans a l’obra i va néixer aquesta emissora. Fou un miracle, una cosa admirable. I ho continua essent. Donem suport als nostres mitjans d’Església. En aquest moment des de COPE-Catalunya estem difonent la Paraula de Déu, estem ajudant a pregar i a donar gràcies, segurament el més important que podem fer.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.