Cares dures
Diumenge XIV de durant l’any El profeta Ezequiel se sent enviat per Déu a un poble “de cara endurida i cor empedreït.” Vet aquí dos trets que encara avui continuen ben vigents. Ésser una cara dura és una expressió col · loquial que encara avui fem servir per designar una persona desvergonyida, descarada... que no l’importa mentir per aconseguir els seus objectius. La persona que es creu que la fi justifica els mitjans, i com que la finalitat és bona, tots els mitjans són útils per arribar-hi. Doncs resulta que no, la fi no justifica els mitjans. Tot i que tantes persones, potser fins i tot ben intencionades, s’ho creguin, la fi no justifica els mitjans. Per més que la fi sigui excelsa, sublim, la millor fi... no justifica els mitjans. A més sembla que l’autor d’aquesta frase perversa, “la fi justifica els mitjans”, no és Maquiavel com molts pensen i citen acríticament, sinó Napoleó Bonaparte un dels homes més poderosos de la història que la va dir després de llegir El Príncep ...