Jaume Aymar i Ragolta

  Moments lluminosos Diumenge V de durant l’any Avui encomanem a la misericòrdia del Senyor, Josep Minguell Codina, sogre d’Òscar Martí, el director de Catalunya Cristiana i per Pepe Vivancos, oncle de l’Albert López Vivancos -de la nostra comunitat- que han mort al sud de França on vivia. També preguem per la plena recuperació de l’Àngel, l’espòs de la Teresa Maltes. Diumenge passat proclamàvem les benaurances, els elogis de Jesús als qui han trobat el camí, avui continua reconeixent encoratjadorament els qui són els benanants els qui van pel bon camí que són sal de la terra i llum del món. Noteu que el Senyor no diu “heu de ser sal”, “heu de ser llum”, sinó “sou” sal de la terra, “sou” llum del món. Jesús amb aquestes paràboles partia de dues experiències quotidianes: quan la sal es tornava fada, la seva mare la llançava per la finestra que donava al camí. Encendre el llum aleshores tampoc no era fàcil, calia fer foc, posar-lo en un llumener, quelcom que havia vist fer c...

Estimats germans i germanes: Quan escoltem l’evangeli d’avui és fàcil que pensem en un futur llunyà. I certament Jesús es refereix al final de la història. Però de la mateixa manera que es pot fer una lectura diacrònica, a través del temps, d’aquests esdeveniments dramàtics, l’evangeli també admet una lectura sincrònica: avui hi ha nacions que viuen amb l’ai al cor. Pensem només en Síria, en Iemen -un dels països més pobres del món- en Afganistan, en el Congo... En Ucraïna on hi ha cada dia un assassinat. Totes aquests conflictes armats produeixen que avui al món hi hagi milions de persones desplaçades i refugiades. Segons dades d’ACNUR hi ha més de 65 milions de persones forçades a desplaçar-se del seu lloc d’origen... És un nombre que supera el de la segona guerra mundial...Quantes d’aquestes persones germans nostres en l’existència en algun moment o sempre viuen amb l’ai al cor! I tants d’altres més propers que truquen a les portes de les nostres comunitats... I nosaltres t...

Homilia diumenge XXIX de durant l’any. Domund Estimats, Ben difícil la situació de Jesús: si es declarava a favor del César, perdia el favor del poble.  I el favor del poble era l’únic que el protegia perquè els seus adversaris ja tenien decidit eliminar-lo. Si en canvi, deia que era il·lícit pagar el tribut equivalia a constituir-se en el cap moral d’una insurrecció - d’una sedició?- perquè el tribut era signe eficaç de vassallatge a l’Imperi. Però Jesús solia respondre amb una alçada de mires que no tenien aquells que l’interrogaven. La seva resposta és plena de saviesa: “retorneu al César allò que és del César i a Déu allò que és de Déu.” Li preguntaven sobre coses del César, però ell havia vingut a parlar de les coses de Déu.  I amb la seva resposta està dient que el César, el kàiser, l’emperador, no és Déu.  Els caps d’Estat no són déus. I els Imperis també s’extingeixen. Les teocràcies –si més no a l’occident s’han acabat. Però el projecte cristià és edificar ...