Jaume Aymar i Ragolta

L’evangeli d’aquest diumenge l’hem escoltat moltes vegades. És un text que solem proclamar a la catequesi i a les celebracions comunitàries de la penitència. Ens emociona sobretot pel que representa de generositat del pare que no deixa d’esperar el fill petit que ha marxat. Pot ser que ens evoqui situacions viscudes a la nostra mateixa família o a una família propera. Henri Nouwen fou un sacerdot catòlic holandès autor de més de quaranta llibres d’espiritualitat. Un d’ells, potser el més divulgat, és El Retorn del Fill Pròdig. Meditacions sobre un quadre de Rembrand de l’any 1992. Molts l’heu llegit. Són unes meditacions extraordinàries. L’autor explica la primera vegada que va veure “aquest quadre tot just havia acabat un viatge esgotador de sis setmanes donant conferències pels Estats Units, llançant una crida a les comunitats cristianes perquè fessin tot el possible per prevenir la violència i la guerra a Amèrica Central. Estava realment cansat, tant que gairebé no podia camina...

Homilia diumenge IV de Quaresma 6/03/2016 Hem sentit moltes vegades la paràbola del fill pròdig o millor del pare que perdona. Però jo la vaig sentir especialment fa uns dies celebrant el sagrament de la reconciliació a la catequesi familiar de la parròquia. Vam tenir la sort que els nens i nenes havien estudiat la paràbola a l'escola i l'havien aprofundit a la catequesi. La van entendre molt bé, i el perdó posat en el context  de les relacions familiars pren un relleu especial. És als qui més estimem a qui hem de demanar més sovint perdó. Els catequistes havien previst que els nens i nenes no sols havien de reflexionar en allò que havien fet malament, si no que n'havien de parlar-ne  amb els pares. Un moment especialment intens va ser aquell que després de l'examen de consciència comunitari , un pare, que també és catequista, en nom de tots, va demanar perdó als fills per allò que els pares tampoc no fan bé. El perdó ha de ser recíproc... Després cada un s’ac...