Jaume Aymar i Ragolta

  Diumenge de durant l’any. 1 de setembre de 2024 Estimades germanes, estimats germans. Sovint ens queixem dels mals del món: les catàstrofes naturals,   la guerra, la delinqüència, la corrupció, l’avortament, l’eutanàsia activa, la frivolitat en les relacions home/dona, el feminisme, el masclisme, l’adulteri... podríem fer una llarga llista, com la que fa el Senyor el dia d’avui o com la que va fer Sant Pau i d’altres. I això ens contamina, i sense voler ens anem contaminant i entrem dins d’un cercle viciós. Però la resposta del Senyor a tot això que vivim com a mal, ve de fora de la persona humana. Recordo ara a un voluntari de Sant Jeroni, ara emèrit, l’Emili Benedito, un home amb molta habilitat per al bricolatge, que quan li plantejaves un problema que per a ell no ho era, responia amb espontaneïtat: “això no em preocupa.”   Podríem dir el mateix: al Senyor tot el mal del món no li preocupa, en tot cas respecta les lleis de la naturalesa i respecta la nostra ll...

Estimats germans i germanes, El que anomenem Mal amb majúscula és un misteri que ens embolcalla i ens interpel·la.   Cada dia en tenim experiència. I ens interroguem per les seves causes i les seves conseqüències. Ja s’ho preguntava fa anys l’autor del llibre del Gènesi i hi trobava respost amb imatges vives, altament simbòliques. El relat d’Adam i Eva i la serp que hem escoltat ens evoca una realitat molt humana, quotidiana: el mal se’ns presenta amb aparença de bé, ens tempta, hi caiem i sempre pensem que el culpable és un altre. El mal   enterboleix la comprensió que tenim de nosaltres mateixos i dels altres: Adam s’avergonyeix de la seva nuesa i, arran del pecat, distorsiona la seva visió de la innocència.   Però a més hi ha en el text una intuïció pregona: el Mal no és la simple suma de les males accions que són conseqüència de la llibertat humana, sinó que és una realitat que ens depassa i ens supera. Per això es concreta en algú estrany a l’ésser humà: a l’A...

Homilia diumenge laetare 26/03/17 En aquest diumenge central de la Quaresma, es proclama l’evangeli d’aquell cec al qual Crist va regalar la llum. Aquest text el llegien els catecúmens en aquesta jornada del gran escrutini. Els escrutinis són ritus per verificar com les ments i els cors dels iniciats es van purificant i il·luminant pel coneixement cada vegada més profund de Crist Salvador. El deixeble va seguint tot un procés de creixement interior. La Quaresma és l’alegria de viure amb plena consciència la Llum de Crist. I és que la conversió és també profundament alegra. En el llenguatge bíblic Llum és veritat, passió, bellesa, vida bategant d’amor, sinceritat i transparència, puresa d’intenció (Gomà)... El marc ambiental de l’escena fou la festa dels Tabernacles: quan esplèndides il·luminacions al Temple recordaven com Déu es va fer llum per guiar els israelites en la travessa del desert. I Jesús es presentarà com a “llum del món”. Per això un dels ritus baptismals encara avui...

Solemnitat de la Santíssima Trinitat Avui molts es pregunten: hi ha Déu? Amb tant de mal, de corrupció, de violència cruel, de malaltia incurable… hi ha Déu? I els cristians diem sí hi ha Déu, un Déu que respecta la nostra llibertat, que estima i que plora. Que s’alegra amb el bé. Aleshores com es pot conciliar el misteri del mal i l’existència de Déu? El mal és fruit de la nostra llibertat sovint irresponsable, Déu el tolera però no el vol i ens ha promès que a la fi el bé triomfarà. Malgrat tot hi ha Misteri. El científic i poeta David Jou afirma que l’Univers és tan complex precisament perquè hi hagi pogut haver vida humana. Per tant tot l’Univers, afegeixo jo, ens parla de l’Amor infinit de Déu. Com és Déu? El Papa Francesc diu: “Al Déu u i trinitari el nostre poble el viu com un Déu baptismal i batejador. Un Déu en el qual un va ser submergit de nen i en el qual vivim, ens movem i existim. El misteri de la Trinitat és més ambient vital que circumda la fe del nostre poble,...

Homilia diumenge 29 de gener de 2012 L’activitat de Jesús a Galilea és ensenyar. És comunicar els homes i dones en llenguatge humà el pensament de Déu. Aquest era i és l’ofici de profeta. Ensenyar. En els pantocràtors romànics veiem Jesús en actitud de beneir i també d’ensenyar. I és també una de les obres de misericòrdia, ensenyar el qui no sap. Cada dissabte Jesús anava amb tot el poble a la sinagoga. La paraula sinagoga vol dir reunió, assemblea. Allí escoltava dues o tres lectures de la Bíblia, amb el seu comentari. Allí cantaven els himnes tradicionals. Se sentien germans en amor, pàtria i fe. Nosaltres avui hem vingut a l’església a escoltar, a respondre, a cantar... Però volem que les paraules que escoltem no ens rellisquin sinó que esdevinguin vida. Però no ho volem fer de manera rutinària. Volem que les paraules que escoltem esdevinguin vida, que allò que és objecte de la nostra paraula es realitzi. Jesús, a diferència de certs mestres religiosos parlava amb autoritat. Hi hav...