Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge VI de durant l’any Intencions: avui fem memòria agraïda del meu pare en el cinquè aniversari de la seva mort. Preguem també per la salut del Papa Francesc. Pel proper jubileu dels diaques a Roma. Estimades germanes, estimats germans, tant a la primera lectura com al salm d’avui, Déu ens ha parlat dels arbres per explicar com és i com hauria de ser el nostre comportament. Els qui posen la confiança en els altres i no en Déu els compara a la pomera de Sodoma, en el desert de l’Arabà, que no tasta ni un moment de bonança, que viu en els indrets xardorosos de l’estepa, en una terra salada que no es pot habitar... En canvi els qui es fonamenten en el Senyor els presenta com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels vora el corrent, que no té por a l’estiu i el seu fullatge es manté fresc: en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit. Què ens diuen aquestes paraules del Senyor? Que és que no podem posar la nostra confiança en els altres? És evident que...

Estimats germans i germanes, Zaqueu tenia un doble problema: d’una banda era baixet i les persones baixes sovint són menystingudes, és una creença comuna (i errònia) considerar que són persones febles, poca cosa, quan moltes vegades són les més enèrgiques i valuoses. Tots en podríem adduir exemples. Però potser per suplir aquesta manca d’alçada que el devia acomplexar, Zaqueu havia lluitat per obrir-se camí a al vida i, malgrat que era un ofici mal vist, va arribar a ser arxirecaptador d’impostos i es va enriquir. I per això, sobre tot per això, era malvist. Amb tot, a Zaqueu (un nom que significa pur, innocent) la curiositat l’impel · lia a veure Jes ú s, i s’enfila en un arbre. Un sicòmor és un arbre no gaire alt. Però a Zaqueu no li fa res de fer el ridícul. És un comportament típic dels fans quan ve el seu ídol, criden s’enfilen, gesticulen... Recordo que el 1986 quan el papa Joan Pau II va visitar la Catedral de Bogotà, jo estava recent ordenat i hi vaig anar amb una colla de ...

Diumenge XXIII de durant l’any Déu és pacient. La paciència de Déu és immensa.   Així com en d’altres tradicions religioses s’accepta la revenja, el més propi dels cristians el perdó, però s’ha de saber perdonar i s’ha de saber demanar perdó requereix també les seves fases. Jesús exposa tot un itinerari pedagògic amb tres passes per a reconciliar-nos amb el germà que peca: Parlar amb ell a soles i parlar vol dir també escoltar; parlar amb dos testimonis; parlar amb la comunitat reunida. I encara, una vegada superades aquestes tres etapes sense resultat satisfactori diu que el consideris com si fos un pagà o un publicà. Recordem que Jesús no s’hi va enfrontar als pagans i als publiecans. A la paràbola del fariseu i del publicà, aquest que va ser el que es va fer més petit, va tornar a casa justificat. Recordem que Jesús era acusat d’anar amb ells, publicans i pecadors. Recordem el passatge de Zaqueu. Recordem que Jesús no ha vingut a convidar els justos sinó els pecadors....

Diumenge XXXI de durant l’any Estimats germans i germanes. Zaqueu era petit però enginyós. I va saber suplir la seva petitesa enfilant-se   a l’arbre, perquè la multitud no li privés de veure’l.   Possiblement li semblava que ja en tenia prou amb veure a Jesús –no sabem si per curiositat - però el Senyor li va fer un regal sorprenent : hi va parlar i es va autoconvidar a menjar a casa seva. I aquesta convidada inesperada va suposar un canvi en la vida d’aquell home que era cap de publicans i ric. Per tant una persona malvista, però que fa un testimoni públic d’esmena. Què ens diu avui aquest evangeli? Jo crec que   tots ens sentim petits quan les circumstàncies ens superen.   Quan ens sentim desconcertats i perplexos. Probablement molts voldríem veure Jesús i parlar-hi i fer-li preguntes i que ens digués com hem d’actuar. Nosaltres no el veiem físicament, però sí que l’escoltem cada vegada que escoltem la Paraula i el veiem amb els ulls de la fe cada v...

Tercer diumenge d'Advent. Dominica gaudete 13/12/15 Avui és el diumenge del goig, totes les lectures, els ornaments, les flors, els cants parlen en aquesta clau de proximitat joiosa. Tornem a posar els ulls en   Joan Baptista, l’home del desert, el que havia portat al desert a la ciutat, dóna consells precisos i realistes: “Vestit i menjar” eren i són l’expressió popular de tot allò que és indispensable per a viure una vida digna. Lluc posa en llavis de Joan el sentit social que ja vivia la primitiva comunitat cristiana com s’explica el llibre dels Fets. És bonic de veure que avui passat tants anys la flama del compartir –malgrat tot- es manté encesa. Ahir mateix, aquí a la parròquia de Santa Maria vam tenir un concert solidari amb el lema “superant l’estigma i la pobresa,” a favor de la Fundació Acollida i Esperança una entitat dedicada a crear espais d’acollida i a atendre a persones que pateixen exclusió social moltes d’elles a causa de la SIDA, sense recursos econòmic...

Homilía Diumenge IV de Pasqua (26/04/2015) L'Evangeli del bon pastor ens fa pensar en la importància del que avui en diem l'acompanyament.   Avui tots som molt gelosos de la nostra autonomia personal i ens pot semblar que és propi de febles demanar algú que ens guiï,   que ens acompanyi en el nostre creixement espiritual i moral. Però és indispensable: ens calen referents, interlocutors, persones a les quals puguem obrir la nostra ànima, persones que ens diguin una paraula de consol, d’estímul, d’esperança.   Avui l’acompanyament espiritual és fins i tot objecte d’estudi en graus superiors. El bisbe Sebastià, en un recés ahir mateix als Amics de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel ens deia que hi ha persones que diuen “jo no em confesso amb un capellà”, vol dir que en el capellà no hi veuen a Jesús, deia, o no el veuen com quan celebra l’eucaristia. Jesús ens dóna pistes de com és el bon pastor. En primer lloc Ell s’hi identifica. Diu: “Jo sóc el bon pastor.” En...