Jaume Aymar i Ragolta

Sonet alexandrí, amb doble estrambot, en el vint-i-cinquè aniversari del naixement a la vida perdurable de mossèn Pere Surribas Garrober, rector de Calonge de 1959 a 1999 i en l’inici dels cent anys de la seva vinguda al món que s’esdevindrà el Nadal de l’any vinent. A la parròquia de Sant Martí de Calonge que ell va servir durant quaranta anys el 21 de desembre de 2024. La seva tasca en favor dels emigrants va fer que alguns andalusos el coneguessin com Sant Pere. Als bisbes fra Octavi Vilà Mayo, monjo cistercenc i fra Josep Parra Novo, dominic, tots dos religiosos i bisbes com el nostre patró; al rector de Calonge i Sant Antoni, mossèn Josep Lafont, a l'arxipreste, mossèn Rafael Felipe i a totes les feligreses i feligresos de Sant Martí de Colonge que fóreu, alhora, la seva joia i la seva creu. Un record especial envers els traspassats més propers a ell: la Ramona Gispert, la Montserrat Darnaculleta i l’Antonio Riart.   Estimat mossèn Pere Surribas i Garrober parlave...

Estimades germanes i estimats germans, una salutació ben cordial i agraïda a mossèn Josep Lafont, el nostre rector i, en ell, els preveres concelebrants. També a l’alcalde i a les autoritats presents que cada any us impliqueu molt i molt en l’organització d’aquesta festa. I avui una salutació particular a la Mare   Daphrose Kiraniguye general de la congregació de Bene Mariya (Filles de l’Immaculat Cor de Maria)i Lilianae, la seva acompanyant. Elles són religioses de Bene Mariya, una congregació africana que a principis d’aquest any, cinc germanes d’aquesta congregació va començar a acompanyar els ancians residents a la residència Roca i Pi de Badalona. Procedeixen de Burundi i de Tanzània al cor de l’Àfrica, dos dels països més pobres del món Germanes Daphrose i Liliana. Moltes gràcies per ser avui aquí. Calonge és una vila noble i culta. I avui, com l’ha definit el periodista calongí Joan Vall Clara és un arxipèlag de cultures. Hi ha una gran comunitat vinguda del Magreb. Ara ...

L’acompliment d’un bell somni Benvolguts mossèn Joan, mossèn Josep i mossèn Josep Maria, diaca germanes i germans. Amb molta alegria celebrem que fa cent anys es van obrir les portes d’aquest temple. En el decurs d’aquesta centúria, molts de vosaltres aquí mateix hi heu viscut esdeveniments importants de la vostra vida: el baptisme, la primera comunió,   la confirmació, el casament, el comiat de persones estimades, l’eucaristia dominical... és una església que, a l’estiu, se sol omplir sempre, lluminosa i ben cuidada, prop del mar. Diuen els experts que l’església s’hauria de dir en realitat “la casa de l’església”, perquè tots hi hem de ser ben rebuts. Us convido un moment a tancar els ulls del cor i a imaginar quins foren els somnis dels protagonistes d’aquell dia de Sant Pere -precisament el patró dels pescadors- de l’any 1923 i que segurament surten a les fotos de la jornada – n’hi ha moltes-   i els podríeu descobrir. Ben segur que entre els assistents hi eren els...