Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans, L’Església està de dol. Aquest matí Déu ha cridat a Joseph Ratzinger, el papa Benet, després d’una vida llarga i fecunda: un dels pontífexs més ancians de la història. La seva inesperada renúncia, el febrer de 2013, fou doblement heroica: no sols va renunciar al pontificat, amb tot el que aquesta decisió representava, si no que, a nivell privat va renunciar també a tornar a la seva Baviera nadiua, cosa que hauria estat del tot comprensible, però que podria haver donat pas a una mena de cisma entre els devots d’un i altre pontífex. En canvi hem pogut tenir un bell exemple de comunió que, d’alguna manera reflecteix la pel · l í cula Los dos papas (2019), que us recomano. Aquests 9 anys, els dos papes s’han vist sovint i fins i tot quan Francesc estava millor, se n’anaven a passejar junts pels jardins Vaticans. “Me voy a ver al abuelo” deia Bergoglio amb humor. De vegades, fins i tot passejaren amb l’utilitari blanc que un capellà italià va regalar al papa Francesc,...

H omilia diumenge primer d’advent Estimats germans i germanes, És un tòpic dir que advent és un temps d’esperança, ho diem i ho repetim cada any, però sembla que no ens ho acabem de creure. Preguntem-nos de debò si som persones esperançades i esperançadores. I em direu i com podem ser esperançats i esperançadors veient allò que veiem al voltant nostre, ben a prop nostre: malalties, morts, divisions entre germans en el si mateix de l’Església, corrupteles, curses de poder... Com podem estar esperançats quan mirem a la nostra ciutat: misèria amagada, brutícia als carrers, projectes encallats, assentaments de persones vingudes de lluny... Com podem estar esperançats quan mirem al món:   guerra a Europa, fams, amenaces de variants de pandèmies, violació de drets humans, atac als innocents... És que els cristians som uns il · lusos que no ens n’adonem del que està passant a prop nostre i al món? Si algú no se n’adona és o bé perquè ha perdut el sentit de la realitat -que és una pato...

Diumenge segon d'advent 10/12/2017 A l’oració col·lecta, a l’inici de la missa, hem demanat que “les preocupacions de les coses terrenes no ens impedeixin de córrer a l’encontre de Jesús”. Aquest és el sentit de l’Advent, no és solament que Déu ve a la nostra vida en cada ésser humà i en cada esdeveniment de la nostra història, sinó que som nosaltres els qui anem cap a ell. Com diu la cançó de Kairoi: “Tu ets qui ens crides, i en silenci venim”. Però què passa? Que tots tenim moltes preocupacions i quan arriba aquest mes de desembre i s’acosten les festes nadalenques, sembla que encara en tinguem més. Sembla que la vida ordinària es paralitzi i que moltes coses s’hagin de deixar “passat festes” Hi ha unes paraules que aquests dies està en llavis de molts: “passat festes”. “Passat festes et trucaré”, “passat festes ens veurem”, “passat festes faré la gestió” “passat festes li respondré…”, “passat festes m’hi posaré”.  És cert que les festes són dies especials en els quals ca...