Jaume Aymar i Ragolta

  Estimats germans i germanes Avui a Roma serà beatificat Joan Pau I, Albino Luciani, el papa del breu pontificat de 33 dies, que, amb el seu somriure i la seva humilitat va seduir a molts. En un Àngelus memorable a la plaça de Sant Pere digué:   «els que som aquí tenim els mateixos sentiments; som objecte d’un amor sense fi per part de Déu. Sabem que té els ulls fits en nosaltres sempre, també quan ens sembla que és de nit. Déu és Pare, més encara és mare. » La Bíblia en efecte parla de les entranyes de Déu, un terme femení. A la carta de Sant Pau a Filemó, l’apòstol en   parlar d’Onèssim , que hem proclamat, l’apòstol diu que l’ha engendrat en la fe estan a la presó i que li retorna com a “fruit de les meves entranyes”. Amor que és alhora de pare i de mare. Aquesta paternitat/maternitat de Déu, fa pensar en aquelles bellíssimes meditacions sobre el quadre de Rembrandt del llibre El retorn del fill pròdig d’H. Nouwen, que tenim reproduït a la Capella del Santíssim...

L’evangeli d’aquest diumenge l’hem escoltat moltes vegades. És un text que solem proclamar a la catequesi i a les celebracions comunitàries de la penitència. Ens emociona sobretot pel que representa de generositat del pare que no deixa d’esperar el fill petit que ha marxat. Pot ser que ens evoqui situacions viscudes a la nostra mateixa família o a una família propera. Henri Nouwen fou un sacerdot catòlic holandès autor de més de quaranta llibres d’espiritualitat. Un d’ells, potser el més divulgat, és El Retorn del Fill Pròdig. Meditacions sobre un quadre de Rembrand de l’any 1992. Molts l’heu llegit. Són unes meditacions extraordinàries. L’autor explica la primera vegada que va veure “aquest quadre tot just havia acabat un viatge esgotador de sis setmanes donant conferències pels Estats Units, llançant una crida a les comunitats cristianes perquè fessin tot el possible per prevenir la violència i la guerra a Amèrica Central. Estava realment cansat, tant que gairebé no podia camina...