Joioses paradoxes
Diumenge III d'Advent Estimats germans i germanes. Celebrem aquest diumenge del goig, assaborint ja la immediata vinguda de Jesús en les nostres vides, en aquest Nadal que ja s’apropa. Hem escoltat com Isaïes, profeta i poeta, ha començat amb una paradoxa: “la terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig.” Els deserts són àrids, durs, pedregosos o sorrencs... i a les estepes -vastes planures – només s’hi fan herbes. Que floreixi el desert, que jo sàpiga, només passa de tant en tant al nord de Xile en una florida espectacular... però no és freqüent. Què ens diu aquest passatge? A mi em fa pensar en les persones ancianes. Les veiem vulnerables, arrugades, seques, passives, però sovint el seu interior és un pou de saviesa, la saviesa d’haver viscut, el coneixement profund, la joia serena i encomanadissa de mirar-ho tot des d’una altra perspectiva... També em fa pen...