Jaume Aymar i Ragolta

D iumenge XXVI de durant l’any A Sant Vicenç de Paül. Estimats germans i germanes, La crida de Déu demana una disponibilitat immediata. Es el pare i no l’amo al qui demana al seu fill: “Ves a treballar a la vinya, avui”. Avui. No demà, ni la setmana vinent, ni quan tinguis una estoneta. Avui. No s’hi valen excuses de mal pagador. I un dels fills li diu que no, però hi acaba anant. No és congruent. Hi ha pobles i cultures senceres que no tenen mai un no. Per exemple al Japó. En japonès quan una cosa és que no, per no dir-te que no es rasquen el cap i diuen més o menys, « Sou desu ne » per demostrar a l’altra persona que l’escoltant, que comparteixes la seva opinió «És veritat», «Tens raó» o «Així és». Exemple: «Avui fa molta calor.» « Sou desu ne .» (És veritat, tens raó). Però si s'allarga una mica la pronunciació de la «o» (« Sooo desu ne.. .») ja estan començant a dir-te que no. Ben mirat nosaltres fem el mateix. Deia Alexandre Cirici que parlem amb notes musicals. Perq...

Males pècores Tot i que en cert sentit aquesta expressió és un insult, no la vull usar així. Una pècora és una ovella. I hi ha ovelles esgarriades. Parlo de les persones que per un complex d’inferioritat estan en contra de tot i de tothom. De vegades el complex ve que tenen germans biològics que els semblen superiors a ells i han de fer el possible per emular-los i imitar-los. D’altres es comparen amb els seus company de feina o de lleure. Sovint aquesta comparació és inconscient, no culpable, però fa patir als qui tenen al voltant. Tot ho saben. Quan tu vas, ells ja tornen. I com deia amb humor, seny i saviesa el Dr. Jubany “qui no ho sap tot, no sap res”.   No diuen clarament, insinuen. Si tenen un trauma infantil, te’l repeteixen, tal com si en fossis culpable. Si cal “matar el pare” com deia Freud ho fan. I el pare pot ser el president de l’associació on treballen o el batlle de la vila, poble o ciutat. Una mala relació amb els seus progenitors biològics la projecten a les ...

 (continuació) 1.         7.- El doctor Lorenzo Gironès Navarro, nascut a Barcelona el 1902, morí assassinat a Managua el 1955. Era el catedràtic de patologia mèdica. Quan va començar la guerra civil es va incorporar voluntàriament com a metge a la Divisió del general Aranda. A partir de 1946 va sol · licitar permisos per abandonar les seves responsabilitats universitàries i donar conferències a diversos països d’Amèrica i del nord de l’Àfrica fins que el 1947 es va instal · lar a Managua, la capital de Nicaragua on morí com dèiem assassinat per un antic col · laborador per motius personals.   2.        8.- El Dr. Rafael Ramos Fernández. Va ser el degà de la Facultat de Medicina de 1941 a 1943 i, per tant, ocupa un lloc central en l’orla. Havia pres possessió de la càtedra de pediatria el 1940. Primer director de l’escola de puericultura de Barcelona. Havia estat catedràtic de pediatria a Salamanca. Va obrir una consulta...

Sant Jeroni de la Murtra, 7 de maig de 2025. Amigues, amics, avui, en aquest 29 aniversari de la pasqua d’Alfred Rubio de Castarlenas, (Barcelona, 12 de juliol de 1919-7 de maig de 1996) ens plau presentar-vos l’orla de la seva promoció de la Facultat de Medicina de Barcelona, restaurada. La promoció de metges de l’any 1943 en la postguerra espanyola i en plena guerra mundial, amb un estol de catedràtics realment extraordinari, amb projecció internacional, ens ajuda a entendre més i millor la figura de l’Alfred. Ell mateix explica: “ La medicina me pareció el vehículo mejor para mi actuación en la vida. Estudié con todo esfuerzo. Y con especial pasión algunas materias (…) Pero no me decidí por ninguna especialidad. Me gustaba ser médico de la humilde y maltratada ‘medicina general’. Pedir la colaboración de especialistas, sí, siempre que fuera oportuno, más procurando tener en todo momento una visión de síntesis ”. Ell deia que el repòs religiós i cultural ajudava les persones per...

Al foc La vigília pasqual, juntament amb la missa del gall, és la única missa que celebrem de nit. I la nit té encara un encís especial. Deia Kant que el dia és bell, però la nit és sublim. “A la vora del foc” era una expressió que dèiem per simbolitzar la llum de la llar al voltant de la qual s’explicaven contes i ens transmetia la saviesa secular. Durant segles els ermitans jerònims es feien senyals de foc per comunicar-se. Us recordeu el foc de camp dels escoltes, de les colònies...? Lloc on es teixien lligams d’amistat. Homilia A la lectura del llibre del Gènesi, la creació de la llum es produeix el primer dia i, per tant, també la creació de la nit: Déu veié que la llum era bona de debò. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». I al quart dia crea les llumeneres que marquen els calendaris, el calendari solar i el calendari lunar. Encara avui els musulmans es guien pel calendari lunar i els cristians fixem la Setmana Santa en fu...

Sonet amb doble estrambot esperançat a Joe Socías Bruguera en el seu vuitantè aniversari. Àrea cultural Oriol diumenge 12 de febrer de 2025.   Ets Joe com un jorn de mar encalmada a la teva badia gaditana calles molt i la teva parla galana brolla quan toca, amb una mirada.   L’Esperit Sant aleteja en cada onada. No t’entretens en cap cosa vana instrument del Paràclit quan se’t demana servint des de l’alba a la matinada   En el jorn del patró de l’amistat ens convoques a l’Àrea Oriol: ajuda’ns a emprendre de nou el vol.   Que siguem testimonis de la Veritat com tu humils, fidels, alegres i sants intrèpids apòstols, ferms i constants.   Avui a la masia sentim un calfred des del Cel somriuen la Tante i l’Alfred.   [Versión castellana] Soneto con doble estrambote esperanzado a Joe Socías Bruguera en su octagésimo aniversario. Área cultural Oriol domingo 12 de febrero de 2025, San Alfredo, patrono de la amista...

  Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu. A la primera lectura hem recordat el text d’una benedicció antiquíssima ‘Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau’. Que important que és beneir, beneir vol dir, “dir bé”. Nosaltres sovint esmercem moltes energies en criticar, en malparlar, en difamar...  no podria ser un bon propòsit per l’any que avui comença dedicar les mateixes energies en “dir bé”? La resposta a aquesta paraula, que ha estat el Salm 66, ha demanat la benedicció de Déu per cada un de nosaltres, de les nostres famílies i institucions. La gent de parla castellana solen dir: “ Vaya usted con Dios ”. I la resposta és molt bonica: “ Que él nos acompañe ”. El bisbe Tomàs Jesús, com molts veneçolans, sol dir: “bendición”. Oi que en català ens hem oblidat força d’aquestes expressions? La carta de Sant Pau parla de la plenitud del temps. La pl...

Sant Jeroni de la Murtra, 24 de desembre de 2024 El poble que vivia en les tenebres ha vist una gran llum ens ha dit Isaïes. Vivia en les tenebres... la foscor. M’agrada la foscor. No la foscor de l’ànima. No la foscor obligada. No la foscor de la depressió. La foscor escollida, triada, pensada buscada. Els monjos de la Murtra, seguien Sant Joan de la Creu. En una noche oscura                           1 con ansias, en amores inflamada, ¡oh dichosa ventura! salí sin ser notada, estando ya mi casa sosegada.                  A oscuras, y segura, por la secreta escala disfrazada, ¡Oh dichosa ventura! a oscuras, y en celada, estando ya mi casa sosegada.                1 En la noche dichosa e...

  Diumenge 19 de durant l’any Estimades germanes, estimats germans. Hi ha una relació estreta entre el discurs del pa de vida i un dels interrogants més punyents que a tots se’ns planteja, el més enllà de la mort. El que passa és que en el dia a dia, aquest interrogant ni ens el plantegem. Potser només ens el plantegem quan mor una persona estimada, o quan nosaltres mateixos hem passat una situació de perill. Per alguns la cosa està clara, no tot s’acaba aquí. Per alguns d’altres també està clara, tot s’acaba aquí. Molts d’altres, diuen, senzillament: no ho sé; ningú ha tornat per explicar-ho. I s’equivoquen. Perquè almenys un sí va tornar per explicar-ho: Jesús. I ens mou la curiositat quan hi ha testimonis de persones que afirmen haver retornat després d’haver vist llum, d’haver percebut un benestar, de sentir-se fora del seu cos. Com és que creiem en el testimoni d’aquestes persones que han difós científics com la Dra. Elisabeth Kübler Ross o el Dr. Manuel Sans i no acabem d...

Diumenge V de Quaresma Ens anem acostant a la Pasqua i aquestes cinc setmanes de pelegrinatge interior, cada un de nosaltres hem anat fent el nostre procés personal i comunitari de conversió, amb quatre mirades: la primera al desert, una invitació a fer desert personal, una mirada interior que ens va fer descobrir que -com Jesús al desert- estem voltats de feres (els enemics) i d’àngels (els amics); la segona , la setmana de la transfiguració, ens ensenyava que, malgrat tot, quan mirem la realitat amb ulls de fe tot, tot, tot es transfigura i quan cultivem el silenci personal, podem descobrir la presència viva del Jesús de cada dia en cada persona i en cada esdeveniment, és a dir en els amics i en els enemics; feta aquesta descoberta la tercera setmana ens empenyia a la violència, a la força transformadora de de l’amor i de la tendresa envers amics i enemics; i la setmana passada, la quarta , era un reclam a deixar de mirar la pantalla i a mirar de tant en tant el firmament estelat...