Jaume Aymar i Ragolta

Dilluns 28 de setembre de 2026  Estimats germans i germanes, Divendres 18, poc després de les 3 de la tarda, a l'Hospital de Badalona, Déu em va fer la gràcia de tancar els ulls al P. Josep Maria Canals, monjo de la cartoixa de Santa Maria de Montalegre. L’acompanyava el P. José Maria Clodovil, germà seu cartoixà i Robert Àlvarez, gran amic seu, historiador de la Cartoixa. Es cloïa una vida molt llarga, 96 anys, 73 de sacerdot i 39 de professió.   El van ordenar de prevere a Montserrat el dia de Sant Benet de l’any 1954, entre els seus companys d’ordenació hi havia Joan Carrera, després bisbe, Francesc Nicolau, Josep Cardús, Manuel Tort... uns capellans excepcionals. Per cert que aquell dia, el P. Bernabé Dalmau de Montserrat que aleshores era un escolà de deu anys, va sentir per primera vegada la crida de Déu a fer-se monjo. En Josep Maria Canals Lamiel, nascut a Corbera de Llobregat, molt actiu era conegut per mossèn dinamita, parlava fort, tenia un tarannà explosiu, v...

  Homilia diumenge segon de Pasqua 27 d’abril de 2025 Ningú no es mor la vigília La Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya En memòria agraïda de Jorge Mario Bergoglio Sivori, bisbe de Roma, el nostre papa Francesc.  Estimades amigues i estimats amics, El nostre calendari litúrgic diu que avui és diumenge de pasqüetes (després dit de la Divina Misericòrdia). El nostre calendari popular diu que avui és la Mare de Déu de Montserrat patrona de Catalunya des de la Renaixença i el calendari del nostre cor plora la mort del nostre papa Francesc. Tres esdeveniments que celebrem en una sola acció de gràcies. Sant Joan en la seva primera carta (la que vàrem llegir el cicle de l’any passat) diu que “no hi ha ningú que estimi el pare, sense estimar els fills que han nascut d’ell”. Aquesta frase em fa pensar en primer lloc en les nostres famílies. Hi ha persones que estimen o diuen que estimen molt els seus pares però que no es fan amb els seus germans. Que han renyit. Co...

La por guarda la vinya Recordo que de jovenet, en un viatge en tren cap a Girona, vaig seure davant d’una senyora gran que em va donar conversa tot el trajecte. Una de les coses que em va dir és: “jove, no tingui por de la bomba atòmica; quan la tenien pocs països sí que s’havia de témer; ara tots la tenen i saben que si un la tira, l’altra li pot tirar després. I la por guarda la vinya.” Em va venir aquest record a la ment anit que vàrem celebrar un sopar de l’Àmbit Maria Corral: “Les pors i les angoixes porten al desànim”. [1]  El tema era de punyent actualitat i, probablement per això hi havia una norantena de persones interessades, d’una mitjana d’edat gran i sapient. Un dels ponents, el psiquiatre Enric Álvarez, va parafrasejar la dita precedent: “La por salva la vida”. I “la por convertida amb ansietat porta a la fugida.” Vet aquí doncs una lectura positiva d’aquesta pulsió bàsica que no és necessàriament negativa ni té perquè portar-nos indefectiblement al desànim. En la ma...

Carta oberta a Òscar Martí nou director de Ràdio Estel  (embargada fins que es faci públic el nomenament) Benvolgut Òscar, el Patronat de la Fundació Missatge Humà i Cristià t’acaba de nomenar nou director de Ràdio Estel. La meva cordial enhorabona. La teva tasca al capdavant de Catalunya Cristiana en el decurs d’aquests mesos, et fa mereixedor i alhora, apte, d’aquesta nova responsabilitat al capdavant dels mitjans diocesans barcelonins amb vocació al territori.  La paràbola del gra de mostassa que arriba a convertir-se en un arbust esponerós, en el qual els ocells venen per ajocar-se a les seves branques, és un símbol tant de Ràdio Estel com del setmanari, en una societat on l’església sinodal es va convencent que és una minoria creativa. Ràdio Estel, nascuda de l’encàrrec de Joan Pau II al Doctor Jubany, ha estat coneguda aquests anys -fins i tot per la Generalitat- com la ràdio amable, és a dir, la ràdio que s’ha fet estimar perquè a la mateixa hora que les altres ràdi...

Sonet, amb estrambot esperançat, en la darrera epifania de bellesa de la germana Maria Regina Governa Julià. Monestir de Sant Benet de Montserrat, vigília de Reis de 2025.   Has governat la teva vida, Regina amb seny, creativitat i parresia i ara t’adorms en braços de Maria sotjant ja la resplendor divina.   Clous una llarga vida benedictina: t’has donat a tots amb fe i amb valentia i en la nit transparent de l’Epifania. ets un estel rutilant que tragina.   El teu art és el d’una nena gran que mai no ha perdut el seu cor d’infant i que ha sembrat arreu belles llavors.   Ja li has obert a Jesús els teus tresors? Un calze, una patena, l’amistat i una vida pastada en la santedat.   No ploren les cloques de Montserrat canten, perquè a la meta ja has arribat.  

Diumenge segon d’Advent. 10 de desembre de 2023 Estimats germans i germanes, Quan arribem a la Cartoixa de Montalegre, després d’aquell camí sinuós flanquejat per xiprers, veiem que a la blanca façana, flanquejant la imatge de Santa Maria amb l’Infant, hi ha dues imatges més: sant Joan Baptista i sant Bru. La veu que ressona en el desert i el silenci. La veu potent de Joan Baptista va sorgir del silenci del desert. I, encara avui, els cartoixans, seguidors de sant Bru, només parlen vint minuts al dia. Tots tenim necessitat de silenci i tenim necessitat d’aquestes paraules madures, perquè les paraules que han estat pastades en el silenci, solen ser paraules justes, exactes que arriben al cor. Les paraules de Joan Baptista sorgien del desert i de la comunió amb la natura. Els pares i les mares del desert, estaven llargues hores en solitud i silenci i pronunciaven aquells apotegmes, aquelles sentències breus i enginyoses que movien els cors i trasbalsaben. Quan el monarca d’Alexan...

  Diumenge XXIV de durant l’any     “Sobre teu Jerusalem he apostat sentinelles” aquesta antífona, extreta del profeta Isaïes, la sentim cantar sovint des del Monestir de Montserrat per ràdio Estel, a Laudes. Fixeu-vos que la canten els dies que es fa memòria d’algun sant. Encara que no hàgim pogut mirar el calendari i no hàgim vist quin sant toca, els qui preguem amb la ràdio, que som molts, ja endevinem que aquest sant deu ser un pastor. És en plena coherència amb les paraules d’Ezequiel. A tu fill d’Adam t’he posat de talaia a la casa d’Israel. Té el mateix sentit. Els bisbes, els preveres, els diaques hem de ser sentinelles: hem de vetllar, hem d’estar atents. De vegades hem de fer un crit d’alarma, però sempre amb la sol · licitud del bon pastor del Nou Testament. Igualment les mares i els pares de família, que sempre esteu vetllant...   “No em demaneu compte de la sang que he vessat” diu el salm penitencial per excel · l è ncia el Miserere, el salm 50. ...

Estimats germans i germanes, Per les xarxes ha corregut un vídeo que mostra la porta estreta del monestir el d’Alcobaça, a Portugal, que fa només 32 centímetres d’amplada, de manera que només s’hi pot passar de perfil i encara amb molta dificultat. La llegenda, que és el perfum de la història, explica   que aquest monestir tenia una de les cuines més grans del món, i fins i tot hi havien construït un canal que desviava el riu perquè passés directament per la cuina, i així els monjos podien pescar els peixos directament de l’aigua... El fet és que molts d’aquests monjos estaven força grossos i la golafreria és un pecat capital. Per evitar, doncs, que els seus monjos hi caiguessin, l’abat va decidir construir aquesta porta tan estreta per no deixar passar els grossos. La intuïció és bona. És una manera de complir al peu de la lletra aquest “entreu per la porta estreta”. Els pelegrins que fan el camí de Sant Jaume aprenen a caminar lleugers d’equipatge, a molts, havent caminat uns...

27 d’abril de 2022 Estimats germans, l’evangeli ens dona respostes, però sovint ens planteja també preguntes.   Maria sabia per l’anunci de l’àngel que la seva cosina   Elisabet, que era una dona gran, esperava un fill i ja es trobava al sisè mes. I per això va decidir emprendre un viatge llarg per anar a ajudar-la. Però com és que Elisabet sabia que Maria seria la Mare del seu Senyor? Qui li ho havia comunicat? Era només una intuïció femenina, o és que Elisabet també havia rebut un missatge del Cel? En qualsevol cas, les dues cosines devien restar sorpreses: Elisabet de veure que Maria venia a visitar-la i Maria de veure que la seva cosina la reconeixia com aquella dona feliç perquè havia cregut, tot allò que el Senyor li havia promès es compliria. Aquella abraçada emocionada de les dues futures mares va ser un kairós , un moment oportú, un moment de gràcia. I fruit d’aquell encontre sorgeix el bell cant del Magnificat. Avui el recitarem de nou als peus de la Mare de Dé...

Diumenge XXIII Estimats germans i germanes, La situació de Jesús que descriu l’evangeli d’avui no és fàcil. Diuen els biblistes que se situa en el moment que Jesús s’ha vist obligat a exiliar-se en territori pagà per la pressió que exerceixen sobre els seus deixebles les autoritats jueves que han vingut expressament de Jerusalem. L’experiència de l’exili. De l’allunyament dels poderosos que ens pressionen de tantes maneres. L’experiència de tants exilis que avui viu el planeta. L’experiència que en la nostra   mesura podem viure cada un de nosaltres. Ahir, en la trobada de confrares a Montserrat, passàvem a prop del monument a Pau Casals, on   hi ha inscrita   aquella frase del Pessebre que resumeix tots els exilis: “Quan s’acabarà tan llarg caminar per terres estranyes!”. Afortunadament, també arribem a familiaritzar-nos amb les “terres” que de primer ens semblaven estranyes és a dir en els contextos estranys, com els que estem vivint.   Perquè hi ha un exili inte...

 El pensament del dia 2 de juny de 2021 Déu vos guard, Tal dia com avui de l’any 1979, el Papa Joan Pau II va arribar a Varsòvia, per visitar per primera vegada després de la seva elecció, el seu país natal, que també era el primer del bloc comunista que visitava el pontífex. En el decurs del seu pontificat, el papa Wojtyla va visitar Polònia 9 vegades. En canvi, el Papa Francesc, no ha tornat a l’Argentina des que fou electe, el 2013, fa ja vuit anys. El passat mes de març tornant de l’Iraq, Francesc va dir amb humor als periodistes que no ens fem fantasies que té   “patriafòbia” i va afirmar que anirà al seu país natal, “quan es doni l’oportunitat” perquè “ja vaig estar 76 anys al país sudamericà i   n’hi ha prou, oi?” Afegí en broma. També va recordar que el novembre de 2017 tenia plans de visitar Xile, Argentina i Uruguai, però aleshores a Xile hi havia campanya electoral i es va decidir que hi aniria el gener, però el mes de gener ni a Argentina ni a l’Uruguai no...

Santíssima Trinitat 2021 Celebrem la Solemnitat de la Santíssima Trinitat. Tres persones distintes i un sol Déu veritable. El misteri central de la nostra fe. Nosaltres creiem en un Déu Trinitari, al que hem invocat des del principi d’aquesta eucaristia quan ens hem senyat. Com escriu el nostre arquebisbe a la seva carta dominical d’avui: “l’Església ens recorda que Déu en la seva intimitat més profunda, és una comunitat de vida i d’amor, una família que s’estima.” Cal distingir entre enigma i misteri. El P. Pedro Arrupe, jesuïta, que passà llargs anys al Japó i que fou General de la Companyia de Jesús, escriu que en una ocasió intentava explicar-li a un japonès el Misteri de la Santíssima Trinitat. Una feina àrdua, especialment per a un poble que no té el concepte de persona com el tenim a l’Occident, perquè allí prima el país, l’empresa, la família... Per dues vegades quan Pedro Arrupe, després d’explicar-li, li preguntava si   l’entenia el japonès li responia:   “Ho se...

Homilia diumenge de la Sagrada Família. Estimats germans i germanes: Els sentiments dels quals parla Sant Pau en la carta als cristians de Colosses, cobren especial relleu en la família. Aquests dies de trobades familiars, no sempre plàcides, tenim més d’una ocasió de viure aquests sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència....de perdó i d’amor.   I també alguns poden viure el que hem escoltat a la lectura del llibre de Jesús fill de Sira: “fill meu acull el teu pare en la vellesa, no l’abandonis mentre visqui. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força.” Paraules ben actuals que es poden estendre a totes les relacions intergeneracionals. Divendres un resident de Roca i Pi va fer cent anys. El seu fill el visita cada dia i ajuda no sols el seu progenitor si no que voluntàriament té cura   d’altres ancians. En ell i en tants es veu l’acompliment joiós d’aquestes paraules de l’escriptu...