Jaume Aymar i Ragolta

Divendres   Sant 2015 La nostra raó és limitada. La nostra raó no és com el sol de ple migdia que tot ho il·lumina, si no com els primers raigs de l’aurora que acaronen les formes i deixen moltes zones amb penombra. Aquestes zones en penombra són el misteri (Maria Zambrano). Explica el Papa Francesc, en una de les seves meditacions diàries a Santa Marta que quant l’Àngel va anunciar a Maria li va prometre que la força de l’Altíssim la cobriria amb la seva “ombra”. I Maria va acollir aquest anunci amb silenci.   Maria al peu de la creu està en silenci, mentre les ombres cobreixen la terra. Podria pensar que l’àngel Gabriel l’havia enganyada: li havia promès que el seu fill seria Rei i no portava més corona que una corona d’espines,   en lloc de ceptre havia portat una canya que s’esberla, en lloc de mantell reial li havien imposat   la clàmide d’un soldat i ara li havien treta, li havia promès que seria gran i ara, a ulls del món, era un fracassat... Però Ma...

Nos resistíamos a aceptar tu partida y aunque tu ya te ibas despidiendo anduvimos juntos cantando y riendo por el interior de tu tierra tan querida.. ¡Qué hermoso es clausurar una vida acunado por muchos y sintiendo que siempre se vive muriendo aunque el morir no gane la partida! Adios Crescencio buen amigo todos nos vamos un poco contigo como en la andadura de estío. Pronto nos visitará el primer frío pero tu ya con Carmen a la vera vivirás  la eterna primavera. Ayudanos a crescer en santidad para así tu nombre siempre honrar. Jaume Aymar Ragolta 24/09/14