Jaume Aymar i Ragolta

Homilia diumenge 4rt de durant l'any Estimats germans i germanes, L’evangeli d’avui és com un preludi de la Passió, aquell reguitzell d’interrogatoris: Caifàs, Pilat, Herodes... que acabarà amb el suplici de la creu.   Aquell sàbat a la sinagoga de Natzaret hi havia una gran expectació per escoltar què deia Jesús sobre el passatge d’Isaïes 61 que havia proclamat. I quan Jesús omet el passatge de la revenja, que tots estaven esperant, però que ell no venia a anunciar. Els oients, els seus paisans, passen de l’admiració al rebuig i del rebuig a la indignació, no diu el que volen que digui! Jesús és expulsat de la sinagoga i del seu poble i se l’emporten cap a un cingle per estimbar-lo. Encara avui n’assenyalen el lloc. Però ell “se’n va passant entremig d’ells”. No havia arribat encara la seva hora. No s’escapoleix, passa entremig d’ells: Quina autoritat! Quina fortalesa! I és que l’autoritat és sobre tot moral.   I aquest refús del propi poble -que representa tot Israel- propiciar

Homilia diumenge II de durant l’any Tots tenim un nom que va unir estretament a la nostra persona. I també el tenen les ciutats, els pobles i les viles. Però amb els anys   hi ha persones que per la seva manera de fer adquireixen un sobrenom de vegades en positiu, d’altres en negatiu... I això es produeix també a nivell de ciutats. Així de Jerusalem en diem la Ciutat Santa, de Roma en diem la Ciutat Eterna, de París la Ciutat de la Llum, de Barcelona la Ciutat Comtal, de Vic la Ciutat dels Sants...   Som noms bells que revelen un tret característic, una identitat pròpia que ens recorda una circumstància històrica o una manera de fer i d’actuar. El profeta Isaïes anuncia un canvi significatiu de sobrenom de Jerusalem: ja no li podran dir més “L’Abandonada”, si no “Jo me l’estimo”. Serà l’Aliança esperada? Qui nom donarà la història a Badalona? Mireu: arran del desnonament del carrer Progrés de la nostra ciutat que va anar acompanyat de violència contra alguns dels nostres represent

Homilia en el baptisme del Senyor 2022 Estimats germans i germanes, Els qui hem tingut l’oportunitat de pelegrinar a Terra Santa, hem renovat al riu Jordà, amb emoció, les promeses baptismals i, sovint, hem tornat a prendre consciència de la nostra condició de batejats. És una emoció semblant que la que experimentem quan assistim al baptisme d’un adult, pensem “sap el que es fa”. Quan es va consagrar aquesta església, fa nou segles, era obligatori batejar-se: per ser vilatà calia ser cristià: era el règim de cristiandat. Avui ningú no es bateja ni bateja obligadament. El baptisme és una elecció lliure. I quan veiem que un adult es bateja, pensem “quina decisió tan madura!”. I té molt de sentit també que uns pares portin els seus fills a batejar de petit, acompanyat dels padrins i dels avis. Recordo un bateig en què el pare, en el moment de vessar l’aigua sobre el caparró de la criatura, plorava d’emoció... L’evangeli d’aquesta festa uneix dos records: el primer que Jesús va baixa

  Introducció Sigueu benvinguts aquí a Santa Maria de Badalona, la parròquia d’en Joan  Soler   Amigó , un dels meus millors mestres. La darrera lliçó me la va impartir el passat mes de desembre des del llit del sociosanitari Can Torres d’Alella. Amb un fil de veu, em va parlar de poesia i de prosa, em va dir que per ell era més fàcil escriure en poesia que en prosa. Em va parlar de Garcilaso, de Joan Boscà, de la tradició de passar els nens trencats pels roures esqueixats de Canyet la nit de Sant Joan; a Canyet -perquè com ell deia a Badalona som ibers, però a Canyet som celtes. Va sopar davant meu, el seu darrer sopar, i em va dedicar un dels seus  llibres: “El quadern de tardor de Joan Vidal”, basat en textos del seu besavi. Va ser el nostre comiat. El meu millor record.  Avui tenim ganes d'escoltar-nos els uns als altres, tot fent memòria agraïda del Joan i sabent que entre els vostres testimonis i els cants que escoltarem tots aprendrem. Homilia En Joan ha tingut una relació p

  Epifania 2022 Al vitrall de la dreta de la façana de l'església de Santa Maria,  hi ha un gran vitrall que representa l’adoració dels Mags. Damunt d’ells hi ha una estrella de cinc puntes que, segons Jaume Sacasas, pot representar esquemàticament l’esclat d’una supernova. Una supernova és una explosió estel · lar tremendament energ è tica i lluminosa. És un esdeveniment astronòmic transitori que correspon a les fases finals de la vida d'un estel massiu. A gairebé tothom ens passa desapercebuda, llevat de les hores de nit. Hi ha coses que només es veuen de nit. Només quan travessem una nit interior, una nit obscura, veiem brillar els estels i són tants!   En el decurs de la vida trobem figures i institucions estel · lars, que s ó n per nosaltres un referent, però sovint els anem oblidant. I és quan mor una persona, en el moment que aquí es fa de nit, és quan més brilla i tot ho il · lumina.   Crec que això és el que ens ha passat amb el Joan Soler Amigó, mestre i amic. Gran

Diumenge II després de Nadal Diumenge 2 de gener Estimats germans i germanes: Aquest evangeli que hem proclama i que ja vam proclamar el dia de Nadal, antigament es proclamava a totes les misses. El trobem escrit en antigues credences que es trobaven en els altars com a recordatoris per als celebrants…Sempre que el proclamem ens sembla que parlem d’alta teologia. I ho és. No debades Sant Joan Evangelista té com a símbol l’àliga, un ocell d’alta volada que apareix al Cant dels Ocells entre tantes d’altres espècies, algunes desaparegudes: “i l’áliga imperial se’n vola cel en dalt, dient amb alegria, el bon Jesús és nat, per treure’ns de pecat i dar-nos alegria.” No podem racionalitzar el misteri: el misteri és per ser contemplat. En aquest evangeli hi batega el misteri de la paternitat i del seu rebuig: “era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” i també de la seva acceptació: “però a tots el

En la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu  1 de gener de 2022 El papa Francesc dedica el seu missatge d’avui, Jornada Mundial de la Pau, al diàleg entre generacions. Entre les afirmacions que fa parla d’una “arquitectura” de la pau, en què intervenen les diferents institucions de la societat, i parla d’un “artesanat” de la pau que ens involucra a cadascun de nosaltres personalment. És bonic i concret parlar de la pau en aquestes dues dimensions: com a arquitectura, és a dir, com quelcom que es construeix per part de les institucions ( i entre aquestes hi podem posar les parròquies,les universitats, les fundacions, les associacions…) si tu estàs compromès de debó en alguna d’aquestes, l’enhorabona, estàs fent obra de pau. Però pot ser que d’altres estigueu més aviat consagrats al treball en el si de la família, en un ofici manual, en treball a casa. Cal parlar aleshores d’d’artesanat per totes les connotacions que té aquesta paraula de treball esforçat i dedicat. Dins d’aquest treball