Jaume Aymar i Ragolta

  Homilia diumenge 24 de durant l’any 130920 En aquesta paràbola d’avui hi ha presents les quatre emocions bàsiques: por, ràbia, tristesa i alegria. Fixem-nos-hi bé. El ministre té por que el rei pugui executar les seves ordres, i el vengui a ell, a la seva dona i als seus fills per saldar el deute. I per això, mogut per la por, se li tira als peus i el suplica fins que aconsegueix el perdó regi. Però el ministre, que es va sentir perdonat, no havia après a perdonar, perquè després ell no és capaç de perdonar un dels seus col · legues. Aquesta actitud del ministre amb el seu company, tan injusta i desproporcionada, a nosaltres ens fa ràbia . Als altres col · legues els provoca tristesa i quan informen el rei, aquest també s’ enrabia. Aparentment a l’evangeli no es parla d’alegria, però l’ alegria està implícita en el perdó, en la primera part de l’evangeli. Perdonar i sentir-se perdonat, és la màxima font de l’alegria interior. Pensem-hi: si hem perdonat de cor el nostre g...

Diuen els experts que la paraula "salvació" no existeix en arameu. El que traduïm per salvació estaria més a prop de curació, de guariment. Hi aquí hi ha un implícit: estem malalts. No sols físicament, que també, sinó en el nostre esperit. La supèrbia, l’afany de poder, d’acumular, l’egoisme, el parlar per parlar,el no respectar, l'invadir la intimitat... són tantes formes de malaltia de l’ésser. Per la porta estreta hi entren els prims, els lleugers. Com hem d’entendre aquesta condició? Els prims són els que no porten càrregues voluminoses, però també els que “miren prim” és a dir, els capaços d’afinar. Per tant, una primera teràpia a aquestes malalties de l’ésser és la senzillesa i la simplicitat de vida, el despreniment de tantes coses inútils, la mirada amorosa... I els primers que han de viure aquesta coherència són els apòstols i els seus seguidors. Ells en efecte eren aquells que menjaven i bevien a la taula amb Jesús i que predicaven pels carrers. Som, en c...

Aquests dies és fàcil que tinguem estones per contemplar, és a dir per gaudir silenciosament de la naturalesa i de les muntanyes, els torrents, les tarteres, la vegetació... Sant Ignasi deia “ contemplación para alcanzar amor ”. És a dir, la contemplació de les coses de Déu, no és per a un estèril solipsisme, és per estimar millor. Aquests dies la Cartoixa de Montalegre ha estat notícia pel nomenament del P. Josep Maria Canals com a prior. El P. Canals diu que els monjos han de ser “solitaris i solidaris”, dues paraules que resumeixen la contemplació i l’acció. Ignasi admirava la cartoixa, tant que si un jesuïta hi vol ingressar no necessita cap dispensa. De fet els jesuïtes són “contemplatius en l’acció”. La gran imatge del Moisès de Miquel Àngel que havia de formar part del sepulcre del Papa Juli II al Vaticà i que avui és a l’església romana de Sant Pere de les Cadenes ( San Pietro in vincoli ), il·lustra el passatge del llibre de l’Èxode que hem proclamat. Expressa molt b...