Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge 16/A de durant l’any De petits teníem molt clar que hi havia persones bones i persones dolentes. Els còmics i les pel · l í cules del cinema reforçaven aquesta creença: hi havia els bons i els dolents. En alguns casos -potser per influència de la tragèdia grega- hi havia persones que de primer ens pensaven que eren bones, però que tot d’una es manifestaven com a dolentes i viceversa, però generalment aquest sistema (avui veiem que força dualista) ens servia per viure. Vam anar creixent i va arribar l’adolescència. Vam deduir que l’adolescència és un temps d’incertitud i la incertitud porta recel i vam concloure que hi havia més persones dolentes que bones. D’adults alguns espontàniament fan l’aposta que tothom és bo. Són els que en diuen pejorativament bonistes és a dir els qui tenen una actitud idealista i ingènua en la resolució de conflictes socials i polítics amb benevolència i una tolerància que resulten poc efectives i contraproduents. En l’extrem oposat hi ha els...

Santa Maria de Badalona, Solemnitat de l'Assumpció de la Benaurada Verge Maria. 15 d’agost de 2021   Estimats Mn. Ignasi i P. Thomas, germans concelebrants, mossèn Quim, diaca i   ministres de l’altar. Sr. Juan Fernández, alcalde accidental, regidores i regidors, confrares i confraresses, colles populars, especialment geganters i catifaires, germanes i germans, enmig de les circumstàncies actuals, no gens fàcils, quan la nostra fragilitat es fa tan palesa, en un temps que se’ns trastoquen els plans, que hem vist emmalaltir o morir tantes persones estimades, la solemnitat de l’Assumpció de la Benaurada Verge Maria, és un raig de llum enmig de la foscor i de la incertesa. I per això avui ens hem vestit de festa per acudir a la casa de Maria i escoltar el missatge que ens envia. Avui contemplem la imatge de Maria Assumpta que presideix aquest altar major: fixeu-vos que té alguns elements de la iconografia que   s’inspiren en el llibre de l’Apocalipsi i, en co...

  Diumenge, XI de durant l'any Estimats germans i germanes, El P. Miquel Estradé, savi monjo de Montserrat, parlant de l’esperança escrivia: “Un dia que tenia ganes de caminar per anar a Can Massana, on m’esperaven uns amics, vaig baixar fins a Collbató per seguir cap a la Vinya Nova. Vaig entrar en una masia a preguntar el camí “Seguiu que no teniu pèrdua, és tot dret”. No feia gaire que caminava i aquell camí que havia de ser tot dret es partia en dos. No em tocava altre remei que triar-ne un. A la una m’esperaven a Can Massana, i eren ja més de les dotze; jo no sabia cap on tirar... em va venir angúnia. Ni caminant l’angúnia no em passava. Un moment vaig descobrir de lluny Can Massana, però no sabia com ni per on anar; i l’angúnia se’m tornà pànic. Incapaç de raonar em vaig sentir perdut. Avançant d’esma, vaig trobar davant meu un gran pi, alt, magnífic; tan gruixut que jo sol no l’hauria pogut abraçar. El pànic em feia sentir com flotant. En aquell moment no tenia ni fe ni es...