Jaume Aymar i Ragolta

Sonet alexandrí amb estrambot de gratitud al Josep i la Conxita en les seves noces d’or. Monestir de Valldonzella 11 de juliol de 2026, Sant Benet patró d’Europa. Porteu mig segle de diaconia compartida on l’altar és també la taula parada de la llar el sigil sagrat és aprendre savis a callar proclamant la Paraula dant, l’un per l’altre, la vida. Cinquanta anys encomanant una esperança farcida de roses i punxes -la història no es pot retallar-   ungint-vos amb l'oli de la tendresa sense fallar heu vist caure els enemics, estimant--los sense mida.  N'Alba i en Josep tot fent fruitar les seves branques han omplert el vostre cor familiar de veus blanques i us han ensenyat a perdonar tot demanant perdó.   Que joanenc , quan hi ha un do sobre un altre do  una gràcia al bell cim d’una altra gràcia  un sagrament que torna eficient l’eficàcia.   Amics que ja us atenseu al cim, amunt, amunt quan us hem trucat a la porta, sempre heu estat a punt

  Diumenge 26 de durant l’any Estimats germans, tots tenim el perill d’engorronir-nos en la nostra zona de confort i de caure en una letargia que ens impedeix veure i sentir el dolor més proper. Si ens anem fent captius de les xarxes socials, si estem pendents tot el dia del mòbil, del tick-tock i de les frivolitats i tafaneries, anirem esdevenint cecs al nostre context més immediat i ens perdrem els missatges que Déu ens envia cada dia per mitjà del pobre pidolaire, de la persona que potser sense voler ens martiritza amb la seva insistència i del més petit de casa nostra. La paràbola del pobra Llàtzer i del ric anònim que hem batejat com Epuló, tot i que Jesús el manté en l’anonimat -les grans fortunes solen ser anònimes- és i hauria de ser sempre un despertador, una sacsejada de les nostres seguretats i una ocasió per obrir els ulls i el cor al nostre context i al patiment de la ciutat i del món. En la Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, en un moment en que al cor ...

Diumenge primer de Quaresma 18 de febrer de 2024 Estimats germans i germanes, veure l’arc de Sant Martí, és una visió que sempre té un punt d’emoció. El llibre del Gènesi explica que és el signe de l’aliança de Déu amb el seu poble, el final del diluvi i el pacte amb tota la Creació.   La bella aliança de Déu amb Noé és una aliança en primer lloc amb els éssers humans i els seus descendents, però és també una aliança amb tota la creació: els altres éssers animats, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Cal que tinguem una justa relació amb els animals, també són creatures de Déu, els hem de respectar i podem aprendre d’ells moltes coses, la fidelitat, la tenacitat, la tendresa... sense caure ni en la ideologia animalista ni en la supèrbia de creure’ns el reis de la Creació. El Papa Francesc a la Laudato si denuncia que cada any desapareixen milers d’espècies vegetals i animals que ja no podrem conèixer, que els nostres fills...

  Estimats germans i germanes La relectura de la Passió cada any, al començament de la Setmana Santa, és un motiu de reflexió. Per vegades que l’hàgim escoltat sempre ens impressiona. Perquè el relat és el mateix, però les nostres circumstàncies varien cada any. I enguany molts ens sentim més vulnerables que mai per les derivades de la pandèmia i estem molt amoïnats per la guerra, la mare de totes les pobreses, per les matances de la població civil i per les seves conseqüències a Europa i el món. Recordem que tot l’evangeli segons Sant Lluc que anem proclamant aquest any litúrgic és la resposta de l’evangelista a la pregunta o a les preguntes esporuguides del qui fou summe sacerdot Teòfil,: aquest Jesús que nosaltres vam fer clavar a la creu, era realment el Fill de Déu? Era realment innocent? Va ser legítima la violència envers ell? Els seus seguidors es revenjaran contra nosaltres? Tot l’evangeli és la resposta de Lluc a aquestes importants qüestions, però es despleguen amb...

Homilia diumenge V de Quaresma Estem culminant la Quaresma, “primavera de l’esperit” (I. Gomà). L’escena evangèlica d’avui se situa en l’àrea del Temple de Jerusalem, el centre neuràlgic de la tensió entre Roma i Israel. El poble invasor i el poble ocupat. D’alguna manera Rússia i Ucraïna. Jesús i els seus adversaris estan voltats d’una banda pel poble i de l’altra de fortalesa Antònia, tot un símbol de la dominació militar, administrativa i judicial de l’Imperi romà a Judea. La Torre Antònia, precisament al mateix lloc on hi havia el pretori marc del judici de Jesús davant de Ponç Pilat. Aquesta és en certa manera la nostra situació vital avui. En una Europa en guerra, la diatriba, el debat, la perplexitat, és present en les taules rodones, en les nostres reunions, en les sobretaules, i en l’interior dels nostres cors. I la pressió dels mitjans ens força a no ser indiferents i a pronunciar-nos. I a decidir de quin costat estem. I això passa en tants àmbits de la nostra vida, en ...

  Déu vos guard, avui 14 de juliol és la festa nacional francesa.   Commemora la festa de la Federació, que celebrava el primer aniversari de la presa de La Bastilla, i marcava la fi de la monarquia absoluta. En èpoques de bonança, als jardins del Palau Robert de Barcelona, obra d’un arquitecte francès, H. Grandpierre, dirigida per Joan Martorell,   els francesos residents aquí celebraven amb molt de color la seva festa nacional. I és que   Catalunya, en el decurs de la història, ha tingut una estreta relació territorial, cultural i, fins i tot espiritual, amb França, molt enriquidora.   França és capdavantera en la gestió de la diversitat religiosa i cultural, model que, adaptat, podem emular. Hi ha una dita entre els historiadors: “Quan França es refreda, Europa esternuda”, indicant que tot el que s’esdevé en el país veí repercuteix directament en tot el vell continent. Bon dia.

Homilia en l’Epifania del Senyor 2017 Avui és el dia de Reis. Un dia que els nens i nenes prenen un gran protagonisme. Jesús ens ha dit que si no ens fem com ells no entrarem en el Regne dels Cels. Què hem d’imitar dels infants? La seva innocència, la facilitat de riure i de plorar, de meravellar-se, de fer les paus amb rapidesa, de viure l’instant present (per als infants només hi ha dos temps “ara” i “no ara”). I sobretot els nens i nenes són capaços de jugar. Els adults hem perdut força aquesta capacitat i el joc es converteix sovint en una caricatura del joc veritable, que és dinàmic, creatiu, participatiu... Tota edat és bona per jugar. Recordo unes fotografies de Pau Casals, el gran compositor, ja ancià, corrent per la platja amb un estel. Però l’Epifania és també un motiu de reflexió i d’acció de gràcies. El camí en la fe ens demana avançar en la foscor cap a una estrella. L’estrella apareix per guiar els cercadors de Déu. Seguir l’estrella vol dir sortir d’un mateix i a...

Homilia Diumenge XXX de durant l’any Avui és el Domund, el diumenge mundial de les missions, una jornada que fa 90 anys que se celebra. El lema d’enguany és: “Surt de la teva terra” El testimoni de tants missioners i missioneres del món que donen la vida en d’altres cultures i en llocs de frontera, sol ser admirat fins i tot pels no creients i molt respectat pels periodistes i comunicadors. Així, la periodista Pilar Rahola, veïna de Badalona, en el pregó del Domund que va fer a la Sagrada Família deia amb encert: “¡Quina idea lluminosa, quin ideal tan elevat sacseja la vida de milers de persones que un dia decideixen sortir de casa seva, travessar fronteres i horitzons i aterrar als indrets més abandonats del món, en aquells forats negres del planeta que no surten ni als mapes! Quina revolta interior han de viure, quina grandesa d'ànima han de tenir, dones i homes de fe, l'amor a Déu dels quals els porta a entregar la vida al servei de la humanitat! No imagino cap revol...

Diumenge de l’Ascensió 2016 A la nostra vida, com a la dels apòstols, hi ha absències i presències. Comiats i nous encontres.  Dols i retrobaments . L’Ascensió és una absència que esdevindrà una nova presència.  Al Credo repetim que Jesús “se’n pujà al cel”. És una veritat de la nostra fe.  Però aquest Cel no és un lloc físic, el Cel és la profunda intimitat de cada un de nosaltres amb Déu. El  Cel aquí és l’anticipació joiosa de la felicitat futura a la qual estem destinats.   Al Credo diem que Jesús “retornarà gloriós”  És a dir, ens tornarem a trobar tots junts amb  Ell en la glòria definitiva. Jesús ja no es manifestarà  habitualment als apòstols en la forma perceptible dels sentits, a partir d’ara serà  present d’una altra manera encara més intensa. I els apòstols es preguntaven si  no seria en aquell moment  que  restauraria  la sobirania d’Israel. És a dir encara el seu objectiu era molt limitat, molt ...

Fa pocs dies a la Contra de La Vanguardia, un astrofísic, Carlo Rovelli, deia: “la vida eterna és una maledicció, alegrem-nos de morir” i explicava “la vida eterna seria eternament avorrida per nosaltres: la pitjor de les malediccions”. Benet XVI, el papa emèrit i potser el millor teòleg del segle XX, deia que moltes persones rebutgen avui la fe perquè no perceben la vida eterna com una cosa desitjable, no volen la vida eterna sinó la vida present. Continuar vivint sempre ho perceben més com una condemna que com un do. Viure sempre sense un terme, seria  molt avorrit i a la llarga insuportable. Com va dir Sant Ambrós en el funeral del seu germà Sàtir: “La immortalitat és una càrrega més que un bé si no la il·lumina la gràcia”. No: la vida eterna no és viure eternament aquesta mateixa vida, sinó que és l’experiència de la plenitud, de l’abraçada definitiva amb Déu Pare. Una experiència que ja l’anticipem en aquesta vida, quan estimem i ens deixem estimar, quan estimem a la maner...

Sonet amb estrambot pasqual a mossèn Miquel Huguet Ametller en el seu traspàs 22/24 de març de 2016 Gràcies Micau, per aquests sis anys de vida que has viscut jubilat al nostre costat conviure amb pau i joia no ens ha costat perquè has sabut estimar sense mida. Te’n vas prest i encara ens sembla mentida: ja enrere la Secretaria d’Estat... tot el que ens has deixat embastat ho completaràs, segur, en l’Altra vida. Afligit  per aquesta vella Europa ferida de mort també el dimarts sant a Crist sofrent el teu patir ens apropa. Els nens xilens cremats juguen cantant la seva veu travessa l’Oceà i el teu sacerdoci els duu de la mà. Ameller et deies per part de la mare: un esclat de flor blanca per a tu, ara

Solemnitat de Crist Rei 22/11/15 Al Pantocràtor de Sant Climent de Taüll, a ambdós costats del cap de Crist, hi apareixen les lletres Alfa i Omega, és a dir la primera i la darrera de l’alfabet grec, indicant –com diem a la Vetlla Pasqual a l’hora de beneir el ciri- que Crist és el principi i el fi de totes les coses. Per a moltes persones que vivien en l’edat mitjana a Taül i que contemplaven aquell Pantocràtor ple de color, entre la llum rutilant dels ciris, probablement aquestes lletres, si no els les explicaven, no els deien res i avui –si no se’ls explica- tampoc no diuen res a moltes persones que visiten aquesta bellíssima església romànica o veuen les pintures originals al MNAC. Què vol dir que Crist és principi i final? Per la mentalitat antiga posar una paraula al principi i al final vol dir que tot el que hi ha en l’interior queda ple d’aquell concepte. Aquesta eucaristia la comencem en el seu nom i l’acabem també en el seu nom. I en una oració de la missa diem: “Senyo...

Diumenge XXIII de durant l'any En l’home sord que a penes sabia parlar, hi veiem representat el drama de la incomunicació contemporània. És una paradoxa que en un món com el nostre amb tants mitjans de comunicació, tants telèfons mòbils, tantes xarxes socials, hi hagi també tantes persones que visquin incomunicades o alienes al que passa al seu voltant. Quantes vegades a la taula estem més atents a la trucada del mòbil o al darrer watsapp que ens envien que no pas a les persones que tenim a prop. La comunicació externa se’ns va menjant la interna. Cal prioritzar sempre les persones que tenim al costat. I una mesura ben concreta és apagar els mòbils a les hores dels àpats... La discriminació que denuncia Sant Jaume a l’epístola, continua també avui. Aquests dies estem esfereïts davant de la magnitud de la crisi migratòria. És la més greu que ha patit Europa després de la guerra mundial. Els emigrants recorren   els diversos països   europeus que, com un camí en crem...

Solemnitat de la Santíssima Trinitat 2015. Hem començat aquesta eucaristia en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i l’acabarem rebent la benedicció també en el nom de les tres divines persones. Moltes vegades en la litúrgia invoquem la Trinitat, cada vegada que acabem una oració adreçada al Pare diem: “per Nostre Senyor Jesucrist el vostre Fill que amb Vos viu i regna, en la unitat de l’Esperit Sant”. L’invoquem també en tots els sagraments. Jesús mateix a l’evangeli d’avui s’acosta als deixebles i els diu: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. Diuen els biblistes que aquesta és una fórmula inusual, nova; Jesús revela en la mateixa entranya de Déu hi ha un misteri d’amor i d’unitat. Ésser cristià és submergir-se en aquest misteri. Quan més ens estimem, quan més treballem per la unitat, quan més formem equip, comunitat, més ens atansem al misteri de Déu. El bonic del misteri és precisament això que mai no s’exha...