Assaborir la vida
Homilia. Diumenge XXIII de durant l’any Un dels set dons de l’Esperit Sant, el que s’esmenta en primer lloc, és el do de la saviesa. Saviesa ve d’assaborir, de gustar. Només podem assaborir quan vivim a poc a poc. En un món que confon el ràpid amb el millor, avui molts fan l’elogi de la lentitud. El tracte amb les persones, amb els animals, amb les coses vol temps, demana una certa lentitud. Els arbres no creixen estirant-los les branques, si no per dinamisme interior. Tots demanem ésser tractats a poc a poc, amb respecte i delicadesa. Quan anem de pressa ens perdem moltes coses i no ens adonem del que tenim entre mans... Ens ho ha recordat la primera lectura: “si amb prou feines ens afigurem les coses de la terra, si ens costa descobrir allò mateix que tenim entre mans, ¿qui haurà estat capaç de trobar un rastre de les coses del cel?” També en la mateixa línia, al salm hem demanat: “ensenyeu-nos a comptar els nostres dies per adquirir la saviesa del cor”. Comptar els dies vol dir ...