Jaume Aymar i Ragolta

  Nadal. Missa de la vigília. Aquesta nit ens unim als milions d’homes i dones d’arreu del món que canten la Nit més Santa, encara que molts ja no sàpiguen gairebé què celebrem. Nosaltres que sí que ho sabem celebrem el Nadal enmig de restriccions però el celebrem perquè només la festa, la celebració del goig de viure i de creure pot salvar-nos. [Avui encomanem especialment la Pepi Boada, les germanes Rosa i Maria Soldevila, mossèn Ignasi Borrull, vicari de Sant Josep, els germans Joan i Josep Soler Amigó, l'Antonio López...] És molt probable que Nadal ens trobi cansats i afeixugats: la situació sanitària pesa sobre nosaltres com una llosa. Com ens la podem treure de sobra? La bona notícia de Nadal l’augura Isaïes, profeta i poeta, quan afirma que Déu trosseja el jou que ens pesa, la barra que portem a l’espatlla, l’agulló que ens arria... Només Déu i la fe en Déu pot destruir aquesta llosa: Quin alliberament! Quin descans! Quan ens fem humils de debò, quan ens experimentem l...

Diumenge XXV de durant l’any La carta de Sant Jaume diu que “on hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldat de tota mena”. Tots hem vist animals que es posen gelosos si tractem amb més deferència un infant o una altra persona. Hi ha també uns gelosies infantils que se solen superar: les del nen a qui neix un germanet o una germaneta, i deixa de ser el rei de la casa i fa tota mena de rebequeries per captar l’atenció. Aquests gelosies, dic, se solen superar.   Però les gelosies poden sorgir tota la vida. Les gelosies són una forma d’enveja, és a dir una tristesa pel bé de l’altre. En lloc d’estar content amb allò que tinc, estic trist perquè l’altra té allò que jo voldria tenir... De vegades no comprenem el comportament d’una persona i és, en el fons, una qüestió de gelosia. D’altres sí i l'hem de suportar en silenci. Hi ha gelosies que poden portar a maldats de tota mena, fins i tot a crims passionals. Es poden guarir les gelosies? Diria que primer cal ser-ne con...