Jaume Aymar i Ragolta

Sant Jeroni de la Murtra. Dimarts Sant 2024 (després de la celebració penitencial, amb reconciliació personal) Paraules introductòries A la litúrgia antiga de la Setmana Santa fins abans del Concili Vaticà II, hi ocupava un lloc important l’anomenat “Ofici de Tenebres” que eren les matines nocturnes del dimecres, del dijous i del divendres sant.   De primer es feia a l’hora de matines, és a dir a mitja nit, però cap al segle XIII-XIV per facilitar la participació del poble, es va anticipar a la tarda anterior. Aquest ofici portava des del s. XII el nom especial de tenebrae o matutina tenebrarum , perquè acabava amb els llums apagats. Els escriptors medievals i molts entre els moderns l’han interpretat com a expressió del dol que sent l’Església per la mort de Jesús, a l’hora que les tenebres cobriren la terra. Un seguit de textos litúrgics evoquen de diverses maneres l’acarnissament dels enemics de Crist contra Ell, la seva mortal desolació a Getsemaní, la seva detenció, la ...

Avui és Pentecosta, la pasqua Granada, la pasqua de l’Esperit Sant. Ho acabem d’escoltar: Jesús va enviar el seu Esperit als apòstols després de reiterar-los, dues vegades, el seu desig de pau. Un desig que anava molt més enllà dels desitjos habituals, és un desig que es realitza, que es fa. Els deixebles queden plens d’aquesta Pau que no és pas com la pau mundana. I al seu torn, passen de la por a l’alegria immens. Per tant, és evident que aquí hi ha resumit tot un itinerari vital – o molts itineraris vitals- de la por a la pau, del recel a l’alegria immensa. Molts avui busquen –busquem- la pau i l’alegria interiors i no la trobem en qualsevol lloc perquè la pau i la joia que Jesús ha vingut a portar-nos a diferència d’altres paus i d’altres joies que el món dóna, inclou el perdó i la reconciliació.   De la mateixa manera que quan Jesús explicà el parenostre es fixà només en el perdó, ara en alenar damunt d’ells els diu: “Rebeu l’Esperit Sant: a qui perdoneu els pecats el...

En el moment de rebre el Premi Carles Cardó, vull expressar la meva gratitud envers els qui heu tingut l’amabilitat de concedir-me’l, convençut que és un guardó extensiu a tot l’equip que fem possible Catalunya Cristiana i Ràdio Estel. Em ve a la ment la figura de l’estimat bisbe Joan Carrera, pioner dels nostres mitjans de comunicació, que  va admirar tant el sacerdot Carles Cardó, pensador i promotor del cristianisme social i un dels homes d’Església que més ha incidit en el nostre país en el decurs del segle XX. La vostra fundació -que porta el nom del recordat Joaquim Xicoy- té dos eixos: Persona i democràcia. El personalisme ha marcat la filosofia contemporània. Subratllar la unicitat i la centralitat de la persona, la seva capacitat de diàleg, la importància que  no quedi mai reduïda a un instrument. Els postulats filosòfics del personalisme alimenten el Concili Vaticà II. Ja sabeu també que a Europa el personalisme ha estat una font d’inspiració de la democràci...

Solemnitat de la Immaculada La festivitat de la Immaculada Concepció de Maria d’aquest any 2015 coincideix amb l’inici de l’Any de la Misericòrdia que ha convocat el Papa Francesc i que es clourà la festa de Crist Rei de l’any vinent.   La inauguració coincideix també avui amb el 50è aniversari de la clausura del Concili Vaticà II, l’esdeveniment eclesial més important del segle XX. “L’Església –ha dit el Sant Pare- sent la necessitat de mantenir viu aquest esdeveniment [el Concili]. Per a ella començava un nou període de la seva història. Els Pares reunits en el Concili havien percebut intensament, com un veritable buf de l’Esperit Sant, l’exigència de parlar de Déu als homes del seu temps d’una manera més comprensible”. Han passat cinquanta anys i el llenguatge de l’Església s’ha anat fent més i més entenedor. La missa, font i culminació de la vida cristiana, ha passat a celebrar-se del llatí a la llengua vernacle i de llengües vernacles n’hi ha moltes arreu del món. Avui ...

Ens van ordenar l'any vuitanta-sis -o blanca corona del presbiteri!- pels laics agombolats, preuat misteri, servem d'aquell jorn un calfred precís. El Papa inicià l'esperit d'Assís: el vent del Concili planava aeri com un signe del novell ministeri promoure amb creients del diàleg l'encís. Amb l'argent als polsos, Benet XVIè ens fa sortir a l'atri dels gentils: enraonar-hi ens farà a tots més humils. Veiem despuntar un matí serè contemplatius pobres com sant Francesc, obrim les finestres, que entri l'aire fresc! (Llegit a la sobretaula del dinar sacerdotal del Seminari de Barcelona, 19 d'abril de 2011)