Gelosia
Diumenge IV de durant l’any (3/02/19) Avui, a l’evangeli, Sant Lluc recull un curiós incident de la vida de Jesús: els de Natzaret estaven gelosos dels de Cafarnaüm, perquè el “seu“ profeta, Jesús s’havia posat a exercir allí, de profeta i no entre ells que eren els seus paisans de tota la vida. L’evangelista que era deixeble de Sant Pau escrivia per a comunitats cristianes que havien viscut i sofert aquest problema d’un horitzó curt no en l’anecdòtica rivalitat entre Natzaret i Cafarnaüm, sinó en la dramàtica tensió entre Israel i el món pagà. Avui també vivim gelosies. Les vivim a les parelles, a les famílies i a les comunitats... Les gelosies són expressions d’enveja, és a dir de tristesa pel bé dels altres. Deia Benavente que el qui és gelós no ho és mai per allò que veu, en té prou amb allò que s’imagina. Les gelosies dels nens de vegades es prolonguen en el decurs de la vida. I arriben a distorsionar les relacions entre famílies, entre colles, entre partits, fins...