Jaume Aymar i Ragolta

Estimats germans, L’Església està de dol. Aquest matí Déu ha cridat a Joseph Ratzinger, el papa Benet, després d’una vida llarga i fecunda: un dels pontífexs més ancians de la història. La seva inesperada renúncia, el febrer de 2013, fou doblement heroica: no sols va renunciar al pontificat, amb tot el que aquesta decisió representava, si no que, a nivell privat va renunciar també a tornar a la seva Baviera nadiua, cosa que hauria estat del tot comprensible, però que podria haver donat pas a una mena de cisma entre els devots d’un i altre pontífex. En canvi hem pogut tenir un bell exemple de comunió que, d’alguna manera reflecteix la pel · l í cula Los dos papas (2019), que us recomano. Aquests 9 anys, els dos papes s’han vist sovint i fins i tot quan Francesc estava millor, se n’anaven a passejar junts pels jardins Vaticans. “Me voy a ver al abuelo” deia Bergoglio amb humor. De vegades, fins i tot passejaren amb l’utilitari blanc que un capellà italià va regalar al papa Francesc,...

Diumenge VI de Pasqua Hem escoltat, una vegada més, el manament nou: “estimeu-vos els uns els altres”.   Jesús ens ha explicat com és aquest amor. Ens ha dit que Ell ens estima com el Pare l’estima. I és que Jesús se sentia molt estimat per Déu, un amor ample i profund...   Ja de ben jovenet havia vist com Déu estima els éssers humans. Havia comprès que el Pare fa sortir el sol sobre justos i injustos i que fa ploure sobre bons i dolents. Havia experimentat aquest amor a través del seu pare en el món, de Josep el just, que l’havia protegit des d’infant, de la seva mare Maria (que vol dir l’estimada per Déu), l’havia sentit en aquell poblet de Natzaret a través dels seus parents, d’aquella resta d’Israel, d’aquells justos que el voltaven. Havia experimentat la Providència de Déu contemplant els lliris del camp, vestits amb més riquesa que Salomó i ens ocells del cel. Però sobretot en el Jordà, primer i en el Tabor després s’havien sentit aquelles paraules: “Ets el meu Fill...

Ens van ordenar l'any vuitanta-sis -o blanca corona del presbiteri!- pels laics agombolats, preuat misteri, servem d'aquell jorn un calfred precís. El Papa inicià l'esperit d'Assís: el vent del Concili planava aeri com un signe del novell ministeri promoure amb creients del diàleg l'encís. Amb l'argent als polsos, Benet XVIè ens fa sortir a l'atri dels gentils: enraonar-hi ens farà a tots més humils. Veiem despuntar un matí serè contemplatius pobres com sant Francesc, obrim les finestres, que entri l'aire fresc! (Llegit a la sobretaula del dinar sacerdotal del Seminari de Barcelona, 19 d'abril de 2011)