Homilia Vetlla Pasqual 2016
Fa pocs dies a la Contra de La Vanguardia, un astrofísic, Carlo Rovelli, deia: “la vida eterna és una maledicció, alegrem-nos de morir” i explicava “la vida eterna seria eternament avorrida per nosaltres: la pitjor de les malediccions”. Benet XVI, el papa emèrit i potser el millor teòleg del segle XX, deia que moltes persones rebutgen avui la fe perquè no perceben la vida eterna com una cosa desitjable, no volen la vida eterna sinó la vida present. Continuar vivint sempre ho perceben més com una condemna que com un do. Viure sempre sense un terme, seria molt avorrit i a la llarga insuportable. Com va dir Sant Ambrós en el funeral del seu germà Sàtir: “La immortalitat és una càrrega més que un bé si no la il·lumina la gràcia”. No: la vida eterna no és viure eternament aquesta mateixa vida, sinó que és l’experiència de la plenitud, de l’abraçada definitiva amb Déu Pare. Una experiència que ja l’anticipem en aquesta vida, quan estimem i ens deixem estimar, quan estimem a la maner...