Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge III de durant l’any 21 de gener de 2018 Jonàs davant Nínive, una ciutat immensa. Talment com els cristians d’avui –minoria creativa- davant d’una societat que ha deixat de ser cristiana, on l’ètica sembla desdibuixar-se, on s’ensorren aquells que semblaven referents sòlids. Hem de descobrir les rutes del Senyor (salm): com podem portar Déu al món? Com podem oferir horitzons de plenitud? “No podem deixar perdre l’oportunitat present” ens ha dit Sant Pau. Antònia Cirer, a la missa de cada dia comenta: “Si Déu ens ha donat memòria i creativitat, és perquè aprenguem del passat i projectem el futur. Però ni una cosa ni l’altra no podem fer si malgastem el temps present. És avui que el Senyor ens crida”. Per tant un gran repte és viure el present. I això significa acceptar l’estat del nostre cos, les limitacions pròpies de l’edat... Veure qui tenim al costat, ara i aquí. Ésser humils perquè la tasca és molta i els recursos limitats. Altra vegada topem amb la desproporció. El...

Immaculada 2012 El temps d’Advent és per excel·lència un temps marià. Enmig de l’Advent, brilla com un estel la figura de Maria Immaculada. Hi ha una pregunta clau, plantejada des d’antic i que avui continua viva: com és que els éssers humans pequem? Com és que els homes ens fem mal a nosaltres mateixos, als altres, a la naturalesa? És que, fruit de la nostra llibertat, o d’un mal ús de la llibertat, l’ésser humà és capaç de pecar. Si peca ara, és que ja n’era capaç al principi de tot i aquest és el relat del llibre del Gènesi que hem escoltat. Que fàcil és espolsar-se les culpes! Adam culpa Eva i ella culpa a la serp. I aquesta aliança del mal els fa perdre el paradís, la felicitat promesa. L’home va frustrar el somni de Déu. No era el que Déu volia. No som els que Déu volia que fóssim. El pecat ha entenebrit l’obra de Déu. Pecat, personal i pecat estructural, suma de culpes i, alhora, misteri. Però la porta que Eva ens ha tancat Maria l’ha obert per sempre. Maria va...