Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge V de durant l'any Estimats germans i germanes, Els apòstols tenien la vida aparentment resolta: alguns estaven casats, tenien família, treballaven en una petita pesquera. Certament que l’ofici de pescador no era gaire ben vist: els pescadors treballaven de nit i de dia sovint s’adormien a la sinagoga.   Era també un ofici dur perquè de vegades s’hi escarrassaven tota la nit, però no pescaven res. Però mal que mal, tenien la vida resolta. Com s’explica doncs que un tal Jesús, que no era del seu ofici, els seduís fins al punt que ho deixessin tot i el seguissin? Encara que n’haguessin sentit a parlar, tot i que tingués fama de taumaturg, de guaridor, malgrat que parlés amb autoritat, no s’acaba d’entendre, humanament parlant, aquesta immediatesa en la resposta, aquest deixar-ho tot per anar-se’n amb Ell. La podem comprendre una mica si cadascú ens capbussem en la nostra pròpia vocació. Si a una persona casada li pregunten per què va triar aquell o aquella per co...

L’evangeli diu que Herodes convocà tots els grans sacerdots   amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Què vol dir aquesta paraula? És la transcripció del terme hebreu maschiyah, la rel del qual vol dir “ungit”. El Messies és l’ungit. En la tradició bíblica el rei és l’ungit. Es converteix efectivament en rei quan el profeta l’ungeix amb oli sobre el cap. El primer rei ungit fou Saül. El van seguir David i Salomó. La Reina d’Anglaterra, seguint aquesta antiquíssima tradició també fou ungida. L’era messiànica tindrà lloc pel poble jueu, quan hagi recuperat la seva terra, la seva autonomia política i un cap polític anomenat rei Messies.   Això explica el recel del rei Herodes que veia perillar el seu tron...   Però   Maimònides, a l’Edat Mitjana va escriure: “El Messies no és un home. És un període en què la humanitat viurà segons el ritme de la paraula de Déu, de la paraula profètica. I cita el passatge del profeta Isaïes capíto...