Jaume Aymar i Ragolta

 Diumenge XIV de durant l'Any C Estimats germans i germanes, A diferència dels Dotze, cridats pel Senyor per tal que romanguessin amb Ell, els setanta dos, després de la missió, retornaran a les seves famílies i al seu treball. I viuran allí allò que havien descobert al costat de Jesús: donar testimoni, cadascú al seu lloc, simplement ajudant als qui ens envolten a apropar-se a Jesucrist. L’aventura acaba bé: «Els setanta-dos van tornar plens d'alegria» (Lc 10,17). Ajaguts al voltant de Jesucrist, li degueren contar les experiències d’aquell parell de dies en què descobriren la bellesa d’ésser testimonis. Estem immergits en un univers simbòlic. I 72 és la multiplicació del 8 (nombre de la nova creació) i del 9 que significa la culminació d’un cicle. Als 72 Jesús els diu que els envia com a ovelles enmig de llops. Sant Francesc d’Assís es va atansar al llop, és més el va anomenar germà... En la nostra vida en trobem de llops. De vegades ens trobem davant de persones agress...

Homilia diumenge tercer de Quaresma. Estimades germanes i estimats germans, a molts pobles i ciutats les famílies tenen un motiu, un nom o un malnom. Al meu poble adoptiu, Calonge de les Gavarres (ara dit Calonge i Sant Antoni) nosaltres som els de Can Rusques, els veïns són de Can Fesol, hi ha Can Lluna Vella, Can Pocoli, Can Sixt de Sa Torre... etc. Però és que també tot el poble té un sobrenom: “Sa Bardissa”: crec que un dels  primers que ho va posar per escrit fou l’escriptor Josep Pla Casadevall; la seva tia Maria vivia al barri del Pedró. Per què a Calonge en diuen de Sa Bardissa? Hi ha diverses explicacions: els uns deien que perquè era un lloc misteriós, un cul-de-sac, d’altres perquè, a falta de muralla, hi havia una espessa bardissa que voltava tot el poble, d’altres encara creiem que pel seu origen jueu, basat, precisament en aquest passatge de l’Èxode que hem proclamat a la primera lectura. El de la bardissa incandescent. Una planta espinosa que crema, té mala entrada. ...

  Diumenge 7/C de durant l’any; 23 de febrer de 2025 Avui fem memòria agraïda de la germana Viqui Molins, la monja del Raval, tan estimada i que ha fet tant de bé a tantes persones marginades. Morí dijous passat. Havia fet una revifalla fecunda d’un mes. Durant anys a les pàgines de Catalunya Cristiana , explicava les seves experiències quotidianes amb tantes amigues i amb tants amics que s’han quedat al marge del camí i que ella coneixia i tractava personalment. A ella li encomanem la nostra missió, tan difícil i tan enriquidora d’acollir i d’acompanyar als qui s’han quedat al marge del camí. La germana Viqui deia que quan va estar a llatinoamèrica havia descobert la pobresa, però quan va venir al Raval va descobrir-hi la marginació, literalment les persones que ens fan nosa, que ens molesten. Crec que aquesta és una altra versió de l’enemic. Veiem l’altre com el que mai no pot ser amic nostre. Perquè és d’una altra cultura, perquè ens fereix el seu alè, la seva presència, la ...

Vetlla pasqual 2023 Unida a la Pasqua de Jesús, celebrem avui la Pasqua Carmen Piragauta la mare del José Alberto Rivera, que acaba de morir a Bogotà.  I tenim molts presents els nostres amics malalts: Pepi Boada, Antonio López i Miquel Riera... Com és Déu? En quin Déu creiem? En el decurs de la història hi ha hagut un progrés en la comprensió de Déu, ho acabem d’escoltar, una comprensió que podem actualitzar ara i aquí: Déu creador. Déu que parla per mitjà de les seves criatures. Els relats de la creació al llibre del Gènesi contenen, en el seu llenguatge simbòlic i narratiu, profunds ensenyaments sobre l’existència humana i la seva realitat històrica. Aquestes narracions suggereixen que l’existència humana es basa en tres relacions fonamentals estretament connectades: la relació amb Déu, amb el proïsme i amb la terra. Segons la Bíblia, les tres relacions vitals s'han trencat, no sols externament, sinó també dins nostre. Aquesta ruptura és el pecat. Ho explica el Papa France...

  Homilia Diumenge XXVII de durant l'any   Estimats germans i germanes, El dia que vam pujar a Montserrat, a principis de setembre, amb els confrares i confraresses, de la Mare de Déu, hi havia un casament a la Basílica. Mentre nosaltres sortíem, la núvia arribava en un bell carruatge. Quan va haver passat,   darrera nostre, una dona va dir amb rotunditat: “Demà ja estan separats!”   Certament s’hauria pogut estalviar aquest comentari. Però expressa el sentir general: els matrimonis avui no duren com els d’abans, augmenten les separacions, els divorcis, les nul · litats... Molts s’espanten davant d’un compromís que saben que és de per vida. Les crisis matrimonials sovint s’afronten superficialment i molts ni volen recórrer a l’ajut de professionals. Si n’hem tingut a la nostra família, sabem el dolor que les ruptures representen, especialment quan hi ha fills. En un món on tot sembla efímer, costen els projectes duradors. Però fa més soroll un arbre en caure qu...

El fonament bíblic de la Immaculada és la floreta que li diu l’Àngel a l’Anunciació: “plena de gràcia”, és a dir, no hi ha  en Ella res més que no sigui gratuïtat: és plenitud de gràcia. Aquesta afirmació troba un únic paral · lel en el pròleg de l ’ evangeli de Joan quan parla del Verb de Déu, “ple de gràcia i de veritat”, però això no té res d’estrany, perquè és el Verb de Déu, ara que ho sigui Maria que és una creatura, això és una cosa inèdita i en això es funda l’inèdit que sigui Immaculada, sense pecat. Ha estat temptada com Jesús, va haver de vèncer les temptacions però no hi va caure, per plenitud de gràcia, per Immaculada. (A. Bentué). El P.Ignacio Larrañaga, en el seu llibre El silencio de María , que us recomano, explica que ser Mare del Messies havia estat el somni daurat de tota dona en Israel, particularment des dels dies de Samuel. Entre la salutació de l’àngel i aquesta fantàstica proposició, la noia va quedar torbada, és a dir confusa, com la persona que no se se...

Homilia diumange XXVII de durant l'any. 4 d'octubre de 2020 Estimats, Per tercer diumenge consecutiu hem escoltat una paràbola de Jesús al voltant de la imatge de la vinya. El nostre paisatge proper durant segles estigué poblat de vinyes. La vinya forma part de la nostra cultura mediterrània. “Vinyes verdes vora el mar...” escrivia el poeta... I, tot i que han sorgit novetats tecnològiques, la manera de conrear la vinya al segle XIX i primers del XX no seria gaire diferent de com era al segle I, al temps de Jesús. Una obra artesanal, amb molt d’esforç: plantar la vinya, voltar-la d’una tanca, cavar-hi un cup -és a dir una recipient, generalment d’obra, sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi...-   També el salm ens ha parlat de quan entren els senglars a devastar-la, exactament el mateix perill que tenen avui algunes vinyes amb la proliferació de porcs senglars i per això s’inventen tanques electròniques per defensar-les...Tot i que han aparegut nov...

Homilia Diumenge XXI de durant l’any Normalment sempre ens estem afirmant. Hi ha persones que enraonen o criden o s’enfaden, o fan broma, o envien missatges de watsapp cada dia, només per afirmar-se, per dir-nos “ep! sóc aquí”, estic viu. Cal respectar-los. Sovint procurem salvar la cara de les situacions adverses i si de cas, la culpa que les coses no vagin bé sempre les té algú altra. I Jesús avui ens parla d’abnegació, és a dir de negar-nos a nosaltres mateixos. I la paraula i el concepte ens costen perquè semblen precisament és el contrari d’allò que la nostra naturalesa ens demana que és afirmar-nos, refermar-nos... Afirmar-nos o negar-nos, aquest és el dilema. El diccionari ens diu que l'abnegació   és un tipus de virtut moral   que consisteix en el sacrifici espontani o per mitjà de la voluntat dels propis interessos, desitjos i fins i tot de la mateixa vida en favor d'altres o de tots. D’entrada per tant, l’abnegació no ens resulta simpàtica. No volem senti...

Estimats, La primera lectura ens ha parlat d’una cosa tan humana com l’insomni de Job. Recordeu la història: Job hagué d’experimentar de la vora la profunda contradicció entre la teoria doctrinal i la realitat viscuda. Sense saber per què i tot mantenint-se tan innocent com abans, començà a rebre sotragades fins aleshores desconegudes per ell: la casa se li enfonsà, el bestiar li fou aniquilat, els fills, joves encara, moriren d’accident, i ell mateix es trobà sobtadament malalt de lepra i a més a més, humiliat per la seva pròpia muller que es reia de la seva paciència (Bentué): “A mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada.” Moltes persones pateixen d’insomni. Tots hem passat una mala nit, sense poder dormir, de vegades per una preocupació greu  o per un tema que no hem pogut resoldre. Alguns pateixen d’insomni cr...

Parròquia de Santa Maria de Badalona divendres 17 de novembre de 2017 La seva misericòrdia s'allarga de generació en generació/per a tots els seus fidels./Desplega la potència del seu braç,/i destrueix als homes de cor altiu./Desposseeix als grans del seu senyoriu,/i exalça els insignificants, als que no són res./Sadolla als qui tenen fam amb tota mena de béns,/i deixa als rics amb les mans buides./Acull al seu poble Israel, el seu servidor,/recordant-se de la seva misericòrdia/com ho havia promès als nostres pares/ a Abraham i la seva descendència per sempre. Benvolguts, En les dues sessions anteriors hem escoltat les reflexions de dos pastors Lorenzo González i Daniel Posse. Tots dos experts en Luter. Jo en aquest tema no els arribo ni a la sola de la sabata. Amb tot, vull agrair al Joan Rosàs i als congregants dels Dolors que en aquest cicle amb motiu dels 500 anys de la reforma protestant, m’hagin permès de llegir i comentar aquest text de Luter –que al seu torn é...

Els quatre elements dels antics,aigua,terra,aire i foc, els quatre elements del Càntic de les criatures de Francesc d'Assís, trobem en la Pentecosta la seva plenitud transcendent. En un món que sedeja plenitud de sentit, Jesús crida que Ell és Font d'aigua viva. En una Terra sovint eixuta i inhóspita, Ell és l'habitador de les ànimes. Davant d'unes estructures encarcarades, quan sembla que tot és inamovible perquè "sempre s'ha fet així", el vent impetuós de l'Esperit és renovació, és un Nou estil. És l'Esperit que ha parlat per la boca del Bisbe Santiago Agrelo quan ha desenganyat els religiosos que volguéssin vocacions per perpetuar unes estructures caduques. En una societat sovint freda i deshumanitzada,l'Esperit és el foc que Jesús ha vingut a calar a la terra.les llengües ardents sobre els apòstols en són signe. També els cors abrusats dels deixebles d'Emaús. Quina universalitat la de la Pentecosta! El llenguatge de l'amor tothom ...

Homilia Diumenge XIII de durant l’any Diumenge passat veiem com Jesús camí de Jerusalem anava cridant persones... El Senyor preparava aquesta designació dels 72 que són un grup d’ascendència samaritana. Ja no són només els 12 d’ascendència jueva. Si els 12 representaven les dotze tribus d’Israel, els 72 (12 x6) representaven una obertura a la universalitat. I els envia en missió. Jesús mateix els va donar exemple perquè és itinerant. A aquells missioners no els amaga el risc: els envia com a ovelles enmig de llops, amb l’estímul del bon samarità de la paràbola. Els envia pobres: sense bossa, ni sarró ni calçat... El seu millor recurs: la Paraula que els ha confiat. Els envia a lluitar contra el mal. Els envia com a missatgers de pau. I el seu retorn serà un esclat d’alegria... Per a mi és l’Església samaritana, l’Església d’avui, l’Església cridada a servir i a alleugerir els sofriments de tants que són al marge del camí, l’Església que ha de guarir tantes persones ferides pel m...

Antoni Gaudí era terciari franciscà i, per tant un gran admirador de Sant Francesc d’Assís, l’autor del primer pessebre de la història a Greccio. Tots els autors estan d’acord en que, en dissenyar la façana del Naixement de la Sagrada Família Gaudí hi va bastir un pessebre monumental. Una façana construïda, en paraules de César Martinell “amb la tendresa pròpia del pessebre que durant el Nadal contemplen en el nostre país les famílies cristianes realitzat amb inusitada grandesa”. En la porta central o de la Caritat, hi ha tots els elements tradicionals del pessebre català: el Naixement, el bou i la mula (o l’ase), l’adoració dels pastors i dels mags, els àngels cantant el Gloria in excelsis Deo... però a més Gaudí va estendre el cicle de Nadal a les altres dues portes: l’Anunciació, el Desposoris de Maria i Josep, Joaquim i Anna –avis de Jesús- la Visitació, la fugida a Egipte, la matança dels innocents, Jesús perdut i trobat entre doctors, i també aquella figura entranyable d’un jove...

Jornada Mundial de la Pau 2012 La millor imatge de Maria no és una pintura o una escultura, o una talla, encara que sigui d’un gran artista. La millor imatge de Maria és una Mare. Per això Sant Francesc d’Assís, el nostre patró, quan veia una mare feia una inclinació amb el cap, perquè descobria en ella la millor imatge de la Mare de Déu. “Poder dir “mare” i sentir-se dir “fill meu”/és la sort que ens envejava Déu”, va escriure el poeta. Avui i aquests dies tots ens desitgem “bon any!”. Però què volem dir exactament quan diem “bon any”? Pensem, “que hi hagi pau”, “que trobi feina”, “que tingui salut”, “que no sigui pitjor que el que hem passat”, “que els meus fills es reconciliïn”, “que em curi”... En fi, tots desigs plenament legítims. Però no hauríem d’oblidar que quan ens desitgem una cosa també ens estem comprometent a fer el que estigui en la nostra mà perquè allò que somniem sigui una realitat. “Cal treballar com si tot depengués de nosaltres i confiar com si tot depengués de Déu...