Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família Estimats germans i germanes. demà comença un nou any civil. Any nou vida nova, solem dir. Però la nostra vida no canvia tant, d’un any a l’altre. Pot ser, i cal esperar, que en el 2024 se’ns obrin noves oportunitats de creixement personal i comunitari... tindrem noves pèrdues, se’ns plantejaran nous problemes i trobarem noves solucions. El que passa és que en cristià «nou» no vol dir necessàriament diferent. Nou vol dir portat a plenitud. Per això parlem d’antic testament i de nou testament, el nou porta l’antic a plenitud... Per tant el que sí que hem de deixar enrere és l’home o la dona vells que fórem i hem de néixer de nou, com Jesús li va aconsellar a Nicodem.   I això vol dir que cada dia, d’alguna manera, en llevar-nos, hem de néixer i que cada dia, en allitar-nos hem de morir. Demanem-li al Senyor de la història en aquesta eucaristia que ens ensenyi què vol dir per cada un de nosaltres ser una dona o un home nous. Avui, capvuitada de Nad...

  La nostra Muntanya de les Oliveres Diumenge de l’Ascensió 2021 Estimats germans i germanes, tots tenim escenaris o paisatges vitals que ens emocionen: el poble on hem nascut, allí on vam decidir el camí a seguir, on hem conegut les persones que han canviat la nostra vida, el marc del nostre treball quotidià o l’indret on hem reposat o on voldríem reposar definitivament...La geografia de la Bíblia ens parla sobre tot si hem pogut estar a Terra Santa. A la Muntanya de les Oliveres hi ha diversos escenaris importants de la vida de Jesús: a Betània hi vivia una família molt amiga seva formada per Marta i Maria i Llàtzer, una família a qui Jesús visità en diverses ocasions i també a Betània hi vivia Simó el leprós, a la casa on Maria va ungir Jesús amb aquell perfum preuat. Aquesta, la de Betània, era ben segur la comunitat més plàcida del Senyor, allí on es trobava més còmode, allí on se sentia estimat i podia ensenyar quasi sense retrets i reposar una mica de les fatigues quot...

  Beneir i lloar Diumenge Quart d’Advent 21/12/15 Aquests dies ja respirem l’atmosfera del Nadal: les lluminàries i les músiques ens evoquen moltes coses viscudes, molts nadals passats... Però tots els reclams externs no ens haurien de distreure de l’essencial, que és invisible als ulls: Déu fet home, la Paraula feta carn. L’evangeli d’avui ens fa fixar l’atenció en la persona que més a prop va estar de Crist i que més ens apropa a Crist: la seva Mare. La pàgina de la Visitació descriu una escena entranyable. Els qui hem tingut el goig de viatjar a Terra Santa, recordem aquella pujada costeruda a Ain-Karim, fins a la casa de Zacaries i Elisabet. Maria fa un llarg viatge de tres o quatre dies i el fa de pressa, decididament, per anar-se a trobar amb la seva cosina gran i en estat, que la necessita. No pensa en ella mateixa, no és com avui diem autorreferencial, mira cap endavant i cap enfora... Jesús l’imitarà i de vegades farà també llargs viatges per anar a visitar un...

Diumenge IV d’Advent 23/12/12 Després de l’Anunciació, Maria no es va quedar entotsolada contemplant-se a si mateixa ni el gran Misteri que Déu obrava en el seu si. Va saber que la seva cosina Elisabet gran i en estat, la podria necessitar, i va sortir tot seguit a ajudar-la. Va prendre’s seriosament allò que hem escoltat a la carta als cristians hebreus: “Vinc a fer la vostra voluntat”. I segurament Maria es va quedar amb ella, amb Elisabet, fins al part. Li va caldre recórrer un camí costerut cap Ain Karim (que vol dir “font de la vinya”). Jo fa poc he tingut l’ocasió de fer-lo. És probable que la Verge anés acompanyada de Josep i Elisabet de Zacaries. Que bonica que és la trobada entre les dues cosines! Fa temps que em pregunto com sabia Elisabet que Maria era la Mare del seu Senyor que venia a visitar-la. Qui li ho havia dit? També un missatger del cel? De Maria, Jesús va aprendre a fer un viatge llarg per visitar una sola persona. Podria preguntar-me si en aquestes fest...