Entradas

Mostrando entradas de abril, 2011

Pasqua 2011

La Resurrecció de Jesús es va produir en el silenci de la matinada. No se sap l’hora. No hi havia testimonis, perquè els guardes van caure a terra, com morts. No se sap l’hora del naixement de Jesús, tampoc no se sap l’hora del seu naixement a la Vida Eterna. “Oh nit benaurada! Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts! Hi ha alguns indicis com el sepulcre buit (que impressionant és entrar-hi encara avui!) el fet que aquells homes, els apòstols, esporuguits i dispersos es tornessin a reunir i anunciessin arreu que ell era viu. Un altre indici lluminós és el pas del dissabte al diumenge. Benet XVI en el seu recent llibre sobre Jesús de Natzaret (Encuentro, 2011) exposa que donada la importància que tenia a l’antic Testament el dissabte “només un esdeveniment que s’hagués gravat en les ànimes amb una força extraordinària podria haver suscitat un canvi tan crucial en la cultura religiosa de la setmana” i afegeix “per a mi el Dia del Senyor que distingí la comunit

Sant Jordi, el Japó i la Bíblia

Enguany Sant Jordi coincideix amb Dissabte Sant. Els llibreters han decidit mantenir la festa perquè està demostrat que quan per exemple ha caigut en diumenge i s’ha intentat passar al dia de la Mare de Déu de Montserrat no ha anat bé. Litúrgicament Dissabte Sant és un dia que l’Església no se separa del sepulcre del Senyor, meditant. Res no obsta, però, meditar amb un llibre a les mans, prop d’una rosa. Meditar és també prendre consciència del dolor aliè. Aquest Sant Jordi és una bona ocasió per sentir-nos a prop del poble japonès que es refà de la catàstrofe del terratrèmol i el tsunami. El Consell Executiu de la Generalitat, ha declarat la celebració de Sant Jordi d’enguany com a dia de Solidaritat amb el poble japonès. Amb aquest motiu hi haurà un acte al temple de la Sagrada Família, visitat i admirat per tants japonesos i on des de fa més de trenta anys segueix les passes de Gaudí l’escultor japonès Etsuro Sotoo. De fa anys al Japó també se celebra el dia Sant Jordi amb roses i

Sonet en els 25 anys d'ordenació sacerdotal

Ens van ordenar l'any vuitanta-sis -o blanca corona del presbiteri!- pels laics agombolats, preuat misteri, servem d'aquell jorn un calfred precís. El Papa inicià l'esperit d'Assís: el vent del Concili planava aeri com un signe del novell ministeri promoure amb creients del diàleg l'encís. Amb l'argent als polsos, Benet XVIè ens fa sortir a l'atri dels gentils: enraonar-hi ens farà a tots més humils. Veiem despuntar un matí serè contemplatius pobres com sant Francesc, obrim les finestres, que entri l'aire fresc! (Llegit a la sobretaula del dinar sacerdotal del Seminari de Barcelona, 19 d'abril de 2011)

Homilia en el Diumenge de Rams

La Passió del món avui continua. Quan sento parlar dels apòstols adormits no puc deixar de pensar en aquells que viuen en la passivitat i no s'adonen del patiment dels qui tenen més a prop. Potser jo mateix, en aquest sentit, estic adormit. Quan sento parlar de la gent del Sanedrí que escarneix Jesús, no puc deixar de pensar en aquells que, avui, al carrer o a través d'alguns mitjans de comunicació, es mofen dels meus germans. Quan sento parlar de Pere que nega Jesús tres vegades entre juraments i malediccions, penso en tantes vegades que som infidels a la nostra missió i neguem que som cristians de paraula i d'obra. Quan sento parlar de Judes que ven l'amic per trenta monedes i un bes, no puc deixar de pensar en tantes i tantes traïcions potser en el si mateix de la parella o de la família. Quan sento parla de les multituds que cridaven: "Crucifica'l, crucifica'l" no puc deixar de pensar en les masses cegues, en aquells que es deixen portar pel que cr

Hosanna

Se acerca la Semana Santa. Domingo que viene es domingo de Ramos: una fiesta tradicional para mayores y pequeños. Ya hace día que las madrinas se aprestan a comprar palmas y ramos. Este año en Barcelona la bendición de Ramos se hará en la Sagrada Familia ya cubierta y dedicada. Cuando Antonio Gaudí diseñó los coronamientos de los campanarios del Templo hizo poner en ellos la inscripción “Hosanna in Excelsis Deo”. Hosanna, es una palabra que procede del arameo, la lengua que hablaba Jesús y que hablaban también los primeros cristianos de Jerusalén. Literalmente significa: "sálvanos, te lo pedimos", es por lo tanto una petición de ayuda y de salvación. También en el pasaje de la entrada de Jesús en Jerusalén la gente gritaba "Hosanna", como un reconocimiento de la proximidad del Reino de Dios, es decir de Dios mismo, que Jesús ha venido a hacer presente. Después "Hosanna" se convirtió en una aclamación de la victoria de Dios, un reconocimiento de su poder sa