Tancats fora
Homilia en el monestir de Sant Benet de Montserrat. 20 de febrer de 2024 Estimades germanes benetes, chères sœurs de Bene Mariya L’evangeli d’avui posa en relleu que la pregària cristiana personal, per excel · l è ncia és una pregària en solitud i en silenci. Ho vam escoltar el dimecres de cendra: «Tu quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà. » I avui el Senyor rebla el clau: Que la vostra pregària no sigui un parlar per parlar. Abans que nosaltres li demanem res, ell ja ho sap. La pregària autènticament cristiana té tres condicions: la solitud, el silenci i la porta tancada. Aleshores la solitud esdevé una solitud poblada, el silenci s’omple de ressonàncies i deixem el món tancat a fora. Recordo que aquí dalt a l’hostatgeria del Monestir de Montserrat hi havia un rètol que deia: «si us quedeu tancats a fora, passeu...