Jaume Aymar i Ragolta

“Les estrelles aniran caient del cel”.  Una frase enigmàtica de Jesús a l’evangeli d’avui  que en cert sentit continua vigent.  A la bíblia hi ha algunes referències a les estrelles. Abraham, savi astròleg, les contemplava i sabia entendre el seu llenguatge mut i encara que les constel · lacions, aquella nit meravellosa li estava dient que no podria ser pare, Jahvé, el seu Déu que era més alt que els estels li va prometre una descendència més nombrosa que les estrelles incomptables. De petits i de joves miràvem més el cel i jugàvem a endevinar les constel · lacions i experimentàvem la nostra petitesa davant de les distàncies que es mesuren amb any llum Avui, molts hem deixat de contemplar el firmament: els neguits quotidians ens ho impedeixen. Ens ho impedeix també la pantalla que ens absorbeix... Simbòlicament hi ha personatges famosos que eren per a nosaltres un referent, personatges estel · lars que, tot d’una, cauen en desgràcia i deixen d’il · luminar les nostres n...

Situacions límit Diumenge XX de durant l’any Estimats germans i germanes: Que dura que és la situació del profeta Jeremies, llançat per intrigues en aquesta cisterna de Melquies, enfonsat en el fang! Quantes persones arriben aquesta situació de tocar a fons, de tocar el més baix i degradat...Tots en coneixem, i nosaltres mateixos potser hem viscut també alguna situació semblant. El salmista en canvi reconeix amb agraïment que el Senyor l’ha tret fora del fang, del llot on es moria. Que el rescat és possible. M’ha arribat la memòria anual de 2018 de la fundació Acollida i Esperança de Can Banús. És bonic i impressionant de llegir testimonis concrets de persones que havien caigut en el fang i que n’han sortit. El rescat és possible! En Miquel, un noi cristià generós al principi de la Fundació, va acompanyar el P. Josep Costa a veure una amiga comuna, la Rosa, i li va dir que volia dedicar deu anys de la seva vida a aquesta obra d’ajudar a sortir persones del llot del SIDA....

Diumenge Vè de Quaresma 7 d’abril de 2019 No consta que Jesús hagués escrit res. Però en aquest passatge de l’Evangeli fàcil d’imaginar apareix dues vegades escrivint o dibuixant sobre la terra. Què devia escriure? Algú ha dit que era un gest profètic, relacionat amb un passatge de l’Antic Testament que segurament els jueus que eren allí coneixien. És del profeta Jeremies quan diu que tots els qui han abandonat Déu “quedaran com allò que s’escriu a la terra” No està gaire clar si es refereix als mots escrits en la pols que el vent s’emporta i desapareixen o el nom d’un difunt escrit en la seva tomba, és a dir si   és un signe de mort... Si Crist pensava en el text en els jueus els estava dient: “Condemneu aquesta pels seus pecats? Vosaltres també us heu apartat de Déu i sou com una frase escrita a la terra.”   Si Josep hagués repudiat Maria quan la veié en estat molt probablement hauria estat lapidada. Probablement Jesús ho sabia i veié en aquella dona que anava a...

Diumenge VI de durant l'any 170219 Estimats germans i germanes: Al profeta Jeremies, set segles abans de Crist, ja li dolia que la majoria dels seus angoixats compatriotes haguessin abandonat Déu, la font d’aigua viva, per enganyar-se a ells mateixos amb la inútil esperança dels auxilis humans. Com a nosaltres avui ens dol que hi hagi familiars i amics que visquin aquesta llunyania de Déu i busquin de satisfer la seva set allí on no toca. El profeta els renya amb una composició literària pròpia de l’orient, un díptic entre la benedicció i la maledicció. Prenguem la part positiva: “beneït el que es refia en l’ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat(...) en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit.” Vivim anys de secada: manca de vocacions, manca de relleu a les comunitats, apatia en molts, desencís, sovint un feble compromís dels qui ens han de liderar, un escenari polític incert,... i a sobre els abusos que van emergint cada dia, morbositat... Així,...

Homilia 28 d’octubre de 2018 Els cristians de tota la vida ens hauríem de preguntar si no fem de tap. Vull dir si amb el nostre comportament facilitem els altres l’accés a Déu o més aviat els el privem. Quan diem “que això sempre s’ha fet així” i no admetem cap canvi, quan renyem la gent, quan ens impacientem, quan repetim contínuament als altres allò que haurien de fer... No estem fent de tap? Abans de dir-li a un altre allò que ha de fer, hem de procurar que l’altre, per mitjà nostre i de la comunitat, experimenti l’amor de Déu, que se senti estimat... Aquell cec cridava planyívolament i tothom el renyava per fer-lo callar. Cal l’imperatiu de Jesús perquè ells canviïn d’actitud i finalment li diguin: “Anima’t i vine, que et crida”. No hagués estat millor que li haguessin facilitat d’entrada l’encontre amb el Senyor? Facilitar l’encontre amb Déu, aquesta és també i primordialment la missió de nosaltres els sacerdots, que hem de ser misericordiosos amb els altres perquè nosalt...

Diumenge XXII de durant l'any  Que humana que és la situació de Jeremies: parlar de Déu li és motiu d'escarnis i de burles. No parlar-ne li crema els ossos.  Això el cansava. No obstant la grandesa d'aquest profeta va  perdurar en el temps, de manera que la gent el comparava a Jesús. Avui quasi no parlem de Déu, o només amb uns pocs. En certa mesura vivim un cristianisme vergonyant. Santa Teresa de Jesús deia: " hermanos, una de dos: o no hablar, o hablar de Dios ".  Es pot parlar de Déu de moltes maneres: amb les paraules i amb els silencis, amb les obres i amb el testimoni. Amb una alegria pregona. Amb el tracte respectuós i delicat. En una societat on tenim set de sentit i d'esperança, és molt important parlar de les coses que ens porten a Déu. Una manera de parlar-ne  ens l'ha indicada Sant Pau: "transformar-nos renovellant la nostra manera de veure les coses". Cadascú pot intuir com. I si no pot demanar ajuda. El diàleg ens ajuda ...

Diumenge XX de durant l'any El profeta Jeremies era incomprès de tothom: era titllat de traïdor a la pàtria perquè l’estimava i li deia la veritat. Els era molt incòmode i entre d’altres suplicis va ser baixat en una cisterna plena de fang perquè hi morís de fam... També Jesús va passar una nit en una presó subterrània. Una situació límit. I en el cas de Jeremies va ser un eunuc africà, un estranger, Ebed-Méleck el qui es va recordar d’ell i va intercedir per Jeremies davant del rei Sedecias i amb un escamot el va rescatar.   Al voltant nostre hi continua havent veus profètiques... les escoltem o les   fem callar? També pot ser que la nostra situació vital sigui avui sentir que ens estem enfonsant en el fang o potser veiem a tants que al nostre voltant s’hi enfonsen... de vegades hem d’allargar la mà i deixar-nos ajudar per sortir-ne, d’altres hem de ser nosaltres qui l’allarguem... Ho ha dit el salmista amb agraïment i alliberat: “m’ha tret fora del fang/del llot on em ...