Jaume Aymar i Ragolta

Intencions: en memòria agraïda del Miquel Iglesias, pelegrí a Santiago de Compostel · la i de l’Enric Morist, director general del telèfon de l’Esperança. Estimats, El proper conclave aquests dies és motiu de conversa en els nostres ambients. Estalviem-nos les travesses i les conjectures. Confiem en l’Esperit Sant, invoquem-lo. L’Esperit actua més enllà de les flaqueses humanes i també gràcies a les nostres febleses. A partir de dimecres vinent els cardenals escolliran, d’entre ells mateixos, el successor de Pere. I avui l’evangeli ens parla precisament de Pere, una figura molt propera i molt humana. Pere pren una decisió: «Me’n vaig a pescar». I els altres el segueixen. Cal que el proper papa sigui també decidit, que obri camí, que segueixi les passes de Francesc, que ha donat exemple amb determinació ignasiana d’una església en sortida. I que ell mateix ha fet viatges profètics a l’hemisferi sud. A l’església avui hi ha persones decidides, llançades, emprenedores, que obren camí....

Homilia diumenge XXX de durant l’any. Amigues i amics, avui és el 40è   aniversari de la Pasqua de Joao Tomé Chonze, nascut el 15 d'abril de 1955 a Inhangôma (Mutarara, Moçambic), fill de Tomo Chonze i Saio Castigo Zingüe, va residir en aquest Monestir des del dia de Reis de 1980 al 27 d'octubre de 1984, data de la seva mort. El João havia arribat a la Murtra per recomanació del Pare Jesús Arbolí, prior de la veïna Cartoixa de Santa Maria de Montalegre, que el va presentar a mossèn Agustí Viñas Reixach, aleshores responsable de la Murtra. Conviure amb ell fou un goig. Joao ens va ensenyar una altra manera de viure la vida. Havia viscut en un règim de quasi esclavatge en una vida on la realitat superava la ficció. Somniava ser sacerdot.   Treballador, va anar superant les barreres lingüístiques i ens va ensenyar a cantar un al · leluia. Parlava i vivia una alegria immensa.   Les seves despulles mortals reposen al claustre, però el seu esperit perviu entre nosaltres tam...

Estimats amics, la mort és una evidència. La resurrecció és objecte de fe. Però Jesús no s'identifica només amb la resurrecció. S'identifica amb la resurrecció i amb la vida. Parla de dues coses, de la vida i la resurrecció.  Ahir al matí la Montserrat, després de gairebé dos anys que no s'havia pogut expressar amb paraules agonitzava. A la seva cambra vam celebrar l'eucaristia, Hi havia llàgrimes serenes als ulls dels seus. Era una dona creient, una mestra que ens estava donant al llit de mort la seva darrera lliçó: la de la ciència del patir. Havíem tingut llarg temps per preparar-nos pel seu comiat. Ahir mateix a la tarda, em comunicaven la seva mort. A molts pobles, històricament, quan algú agonitzava s'anava a buscar el sacerdot perquè li administrés els darrers sagraments. Dir que havia vingut el capellà era sinònim que estava a punt d'expirar. I la unció dels malalts esdevenia l'extremaunció. Però com reacciona el Senyor davant de la malaltia de Llàtz...

En les exèquies del Francesc Giol i Castelltort Parròquia de Santa Maria, 15 de juliol de 2018 Introducció El Francesc en els darrers anys ha fet tot un procés d’interiorització i de silenci, podem dir que ara ja ha entrat en el gran silenci. I és allí on el trobarem, en el silenci, allí on ens continuarem comunicant amb ell. El so del gong que escoltarem ens ho recorda i ens convida a fer un moment de recolliment. Homilia Moltes gràcies en nom de la Rosa als mossens que avui ens acompanyen, mossèn Andreu Oller, vicari episcopal i rector de Sant Josep, l’Agustí Viñas que és la persona que més anys ha acompanyat en Francesc des de la Conreria fins ara, el P. Jesús Renau, jesuïta, que no sols ha estat un autor que ell havia llegit, sinó un amic que ha tingut a prop. Els dos diaques mossèn Lluís Cortada i mossèn Quim Sabater, l’acòlit, Josep Giralt i en Joan Fornaguera que amb el ministeri del cant ens ha acompanyat en tants moments importants. I a tots vosaltres germans ...

En la mort de Paco Viñas 14/11/2017  Déu vos guard. L’últim projecte d’en Paco Viñas era preparar un homenatge al seu pare, el comunicador i mestre de comunicadors Joan Viñas Bona, que el proper mes de gener hauria fet cent anys. La mort de la seva mare, Anna Rexach, el passat 18 d’octubre, unida al seu delicat estat de salut, el van fer desistir. Però en Paco admirava molt el seu pare, l’acompanyava en la Campanya Benèfica, va col·laborar-hi estretament molts anys i en va escriure una biografia: “Joan Viñas Bona: El goig de viure”. Nascut a Barcelona el 22 d’octubre de 1955, Paco Viñas va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica. Es va especialitzar en motivació en l’empresa. Vocació tardana, va voler seguir les passes del seu germà Agustí, prevere i va ingressar a la Casa de Santiago. Deixeble i admirador d’Alfred Rubio de Castarlenas, amb ell va posar en marxa els Sopars Hora Europea, amb un format original: es tractava de dialogar mentre se sopava...

[J.BUSTAMANTE, Tú . Barcelona, Edimurtra, 2015] Presentació Sant Jeroni de la Murtra, 25 de gener de 2015. Som a la cuina del monestir. La cuina dels frares. La cuina de la fogaina, de la pica i de la nevera de gel. La cuina de les rajoles de cartabó. De les voltes catalanes. La cuina vella: allí on es preparaven els àpats que se servien al refetor. La cuina dels bols de ceràmica pintats de blau, que apareixen entre el fang, cada vegada que plou. La cuina del brou i del “platillo”. La cuina de la Murtra. La paraula “cuinar” té un doble sentit. A més d’amanir les viandes, “cuinar” vol dir figuradament, preparar alguna cosa. Tot això es va cuinar, “tenir l’olla”... El Javier Bustamante a més de poeta és cuiner. I un bon cuiner. Parlo per experiència. I m’alegra que fem aquest acte a la cuina perquè aquest llibre de poesia té una dimensió culinària transcendent. Tu mi hogar/yo tu hogar:/ hoguera común donde calentamos el ser y cocinamos la Palabra (p. 38). ...

Sonet agraït amb estrambot filial a Agustí Viñas Rexach, en el seu setantè aniversari. 20 de novembre de 2014     Déu et va treure del partit de la vida -t’ho va dir, inspirat, el cardenal Lluís- perquè t’adonessis,   a l’instant precís, de tanta i tanta estimació agraïda.   Setanta anys Agustí, sembla mentida, tenen molt també de serè encís, perquè segueixis bastint el paradís amb la Gràcia abundosa i beneïda.   Quina àmplia i dilatada trajectòria: ets pastor amic de milers de persones proper en hores amargues i bones!   O etapa plena, sentor de Glòria, transcendent abandó en les mans divines per tastar ja el que del Cel endevines.   I pots agrair joiós a la mare que et va portar al món i encara t’empara.   I un jorn abraçaràs també el pare que allí dalt, content, la taula et prepara.