Jaume Aymar i Ragolta

 Retolació 1.    El beat Ramon Llull, segons Xavier Figueras (Impressió digital i retocs amb aquarel.la. Realitzat amb l’assessorament de l’eminent lul · lista Pere Villalba). Llull fou ermità a Randa i fomentà la vida eremítica. La seva teoria de les marees es considera un preàmbul del pelegrinatge de Cristòfol Colom a les Antípodes. 2.    Rajoles del cartabó de l’antiga cuina de Sant Jeroni de la Murtra (1452). 3.    Santiago volgué anar al finis terrae . (Talla de Santiago o Sant Jaume pelegrí procedent del Colegio Mayor de Santiago de Salamanca ) . 4.    Donació de la talla de Santiago al Colegio Mayor El Salvador també de vocacions adultes. Maximino Romero de Lema que fou bisbe d’Àvila, la lliura a Juan Miguel González Feria, director del Colegio . 5.    Vitrina amb documentació dels camins de Santiago. 6.    El Santiago que presideix el pòrtic de la Catedral de Compostela. 7.    Piques de l’antiga cuina m...

Sonet de comiat agraït, amb doble estrambot, al bon amic i col · laborador de la Murtra en Ramon Schilt Marimon que ha volgut marxar cantant “amb la llum del teu mirar”. Santiago de Xile, 21 d’agost de 2024. Llegit el dia del seu comiat i també el del trasllat de les cendres a Sant Jeroni de la Murtra, diumenge 10 de novembre de 2024.   Adéu siau, Ramon Schilt Marimon Avui, festa de Sant Pius desè, te’n vas tranquil, silent i serè a explorar, amatent, el nou món.   A donar sempre atent el que correspon: fotos, poemes, l’escrit més amè res del que és humà no t’ha estat aliè has donat de tu el més pregon.   Amb l’Eulàlia vàreu fundar una llar i han vingut uns fills i nets resplendents abnegats, actius i contents.   A la Murtra ens vas ensenyar a vetllar per la biblioteca i els visitants fores dels voluntaris més constants.   Te n’has anat cantant la llum de ta vida ensenya’ns a estimar-nos sense mida.   Ara que te...

  Diumenge, XI de durant l'any Estimats germans i germanes, El P. Miquel Estradé, savi monjo de Montserrat, parlant de l’esperança escrivia: “Un dia que tenia ganes de caminar per anar a Can Massana, on m’esperaven uns amics, vaig baixar fins a Collbató per seguir cap a la Vinya Nova. Vaig entrar en una masia a preguntar el camí “Seguiu que no teniu pèrdua, és tot dret”. No feia gaire que caminava i aquell camí que havia de ser tot dret es partia en dos. No em tocava altre remei que triar-ne un. A la una m’esperaven a Can Massana, i eren ja més de les dotze; jo no sabia cap on tirar... em va venir angúnia. Ni caminant l’angúnia no em passava. Un moment vaig descobrir de lluny Can Massana, però no sabia com ni per on anar; i l’angúnia se’m tornà pànic. Incapaç de raonar em vaig sentir perdut. Avançant d’esma, vaig trobar davant meu un gran pi, alt, magnífic; tan gruixut que jo sol no l’hauria pogut abraçar. El pànic em feia sentir com flotant. En aquell moment no tenia ni fe ni es...