Jaume Aymar i Ragolta

Diumenge de la Sagrada Família (30/12/2012)   Els evangelis ens diuen que Jesús va tenir família : tenia mare, Maria, pare legal, Josep, tenia ties, oncles, cosins…Jesús va tenir una infància i una adolescència, va viure molts anys amb els seus en el que s’anomena “vida oculta”... Jesús no és per tant com aquests personatges de ficció que apareixen en les novel·les, en els còmics i en les pel·lícules, sempre joves i audaços, capaços de viure grans aventures, però dels quals no en sabem ni l’origen, ni la família, ni la formació. Sembla que s’hagin fet a ells mateixos i que no hagin d’agrair res a ningú. Potser per això són de ficció. Jesús hagués pogut aparèixer predicant com un profeta ja fet, però va tenir el seu bressol, la seva nissaga, el seu creixement i fins i tot les seves dificultats d’enteniment amb els pares, com hem escoltat en aquest evangeli i això ens el fa més proper, més humà...Diu també l’evangeli que “la seva mare conservava tots aquests records ...

La Passió del món avui continua. Quan sento parlar dels apòstols adormits no puc deixar de pensar en aquells que viuen en la passivitat i no s'adonen del patiment dels qui tenen més a prop. Potser jo mateix, en aquest sentit, estic adormit. Quan sento parlar de la gent del Sanedrí que escarneix Jesús, no puc deixar de pensar en aquells que, avui, al carrer o a través d'alguns mitjans de comunicació, es mofen dels meus germans. Quan sento parlar de Pere que nega Jesús tres vegades entre juraments i malediccions, penso en tantes vegades que som infidels a la nostra missió i neguem que som cristians de paraula i d'obra. Quan sento parlar de Judes que ven l'amic per trenta monedes i un bes, no puc deixar de pensar en tantes i tantes traïcions potser en el si mateix de la parella o de la família. Quan sento parla de les multituds que cridaven: "Crucifica'l, crucifica'l" no puc deixar de pensar en les masses cegues, en aquells que es deixen portar pel que cr...