domingo, 22 de febrero de 2015

En l'acte de presentació de la biografia de Joan Carrera


Intervenció de Mn. Jaume Aymar
 

Sr. Vicari Episcopal, mossèn Salvador Bacardit

Vicari i feligresos de la parròquia de Santa Maria, de Sant Antoni de Llefià, de Sant Francesc d’Assís de Bufalà, de Sant Josep i d’altres comunitats de Badalona.

Membres del Grup Sant Jordi dels Drets Humans
 
Membres del Memorial Bisbe Joan Carrera

Directora del Museu de Badalona

Representant d’Òmnium Cultural a Badalona

Cantaires de la Capella de Música de l’Orfeó Badaloní, dirigits per Albert Morcillo i amb l’acompanyament a l’orgue de Miquel González

Oients de Ràdio Estel i de Ràdio Principat

Senyores i senyors, amics tots,

Sigueu benvinguts a l’acte de presentació del llibre Joan Carrera, un Bisbe del poble, (Editorial Mediterrània, 2015) els autors del qual son Joaquim Ferrer i Francesc Teruel. Els saludo cordialment, així com els altres membres de la taula: la Teresa Biayna, i el Joan Soler Amigó. El Francesc Serra s’ha excusat per motius familiars. Tots ells ens parlaran del bisbe, tots ells varen conèixer mossèn Joan fa molts anys, molt abans que jo mateix...

Jo simplement volia significar que estem celebrant aquest acte al mateix presbiteri de Santa Maria on el Bisbe Joan va celebrar moltes vegades l'eucaristia dominical a les 9 del matí. Els capellans estem estretament units a l'eucaristia. Mossèn Rovira Belloso, veterà teòleg, diu que l’eucaristia és “el més important del món.” I una de les coses que més van impressionar al Joan Carrera d'infant, en temps de guerra va ser quan va ser sentir uns milicians que deien: "ara els capellans ja s'han acabat".

Tots recordem aquell estil de celebrar i de predicar del Bisbe Joan, pausat, reflexiu, amb un discurs que invitava a la conversió. Ell havia escollit de celebrar habitualment aquesta missa de 9 a petició de la Cope. No tothom ho va entendre, però el Bisbe quan se li preguntava per aquesta cadena mai no en va fer una desqualificació global. Sabia que aleshores hi havia personatges que feien mal a Catalunya i a l'Església, però ell era possibilista i aprofitava una plataforma pública que se li brindava per expandir la Paraula de Deu.

Els autors del llibre formen un tàndem excepcional. En Joaquim Ferrer actual president de la lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya de 1985 a 1988, escriptor i bon prosista, ens recorda personalment alguns eixos transversals de la vida del Bisbe:  Montserrat, Catalunya, les lletres... I en Francesc Teruel, enginyer, vinculat al barri badaloní de Llefià; el bisbe Joan va presidir el seu casament... Ens evoca la vinculació del Bisbe a aquesta populosa barriada badalonina on va anar a viure mossèn Joan amb la seva mare. En definitiva ens parla d'aquelles perifèries de les quals parla tant el Papa Francesc. La Teresa Biayna, feligresa d’aquesta parròquia, membre del CIC i del Centre d’Estudis Pastorals i membre també del Consell de la Demarcació del Barcelonès Nord i del Maresme en temps del bisbe Joan. I en Joan Soler Amigó, escriptor, folklorista, pedagog, autor de lletres de cançons tan conegudes com “Noia del Poble Maria”, el primer vers de la qual és escrit aquí al presbiteri.

Badalona va ser un dels àmbits d’actuació pastoral del bisbe Joan, i al llibre això queda àmpliament reflectit. La seva àvia, Maria Llansó, era filla de Badalona. De prevere  va viure i va treballar pastoralment en dos barris de perifèria: Llefià i Bufalà, va fomentar una cooperativa d’habitatges, va contribuir en òrgans de comunicació com la Revista Albada; de bisbe va fer d’aquesta parròquia el centre de la Demarcació Pastoral del Barcelonès Nord i del Maresme –tenia el despatx a la rectoria- va llegar la seva biblioteca i el seu arxiu a Sant Jeroni de la Murtra i sobre tot va deixar un gran estol d’amics. Molts d’ells avui són aquí i molts d’altres ja frueixen amb el bisbe de les misericòrdies del Senyor.

En dues ocasions, el bisbe Joan des de la creu de terme de Sant Jeroni de la Murtra, aquella balconada sobre la ciutat i la Mediterrània, va beneir els quatre punts cardinals. Avui des del Cel, ens somriu i ens beneeix.

Moltes gràcies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.