Sonet en el comiat de Marina Viader

Calonge, 2 de febrer de 2014, festa de la Candelera

 

 

Rere l’aparador de la botiga

teixint llanes d’abric per l’indigent

amb la porta sempre oberta a la gent

has expandit l’acollida amiga.

 

Ran les pedres de l’església antiga

i amb la teva conversa intel·ligent

ho veiem ara: has fet tasca ingent

creant xarxes, amatent, sense fatiga.

 

Després de tants anys d’immòbils sofrences

ja pots pujar altra vegada les escales

fins a l’altar de núvia abillada.

 

Marina, maneja’t prest, ja és albada

que aquí al peu mateix de l’altar major

t’espera d’en Jordi el bes millor!