Supernova
Epifania 2022
Al vitrall de la dreta de
la façana de l'església de Santa Maria, hi ha un gran vitrall que representa l’adoració
dels Mags. Damunt d’ells hi ha una estrella de cinc puntes que, segons Jaume
Sacasas, pot representar esquemàticament l’esclat d’una supernova. Una
supernova és una explosió estel·lar
tremendament energètica
i lluminosa. És un esdeveniment astronòmic transitori que correspon a les fases
finals de la vida d'un estel massiu. A gairebé tothom ens passa desapercebuda,
llevat de les hores de nit. Hi ha coses que només es veuen de nit. Només quan
travessem una nit interior, una nit obscura, veiem brillar els estels i són
tants! En el decurs de la vida trobem
figures i institucions estel·lars,
que són per nosaltres
un referent, però sovint els anem oblidant. I és quan mor una persona, en el
moment que aquí es fa de nit, és quan més brilla i tot ho il·lumina. Crec que això és el que ens ha passat amb el
Joan Soler Amigó, mestre i amic. Gran coneixedor de la cultura i la
religiositat popular, de la música, de les festes, de les tradicions, de la
gastronomia, dels jocs de falda, de les dites... la seva comesa vital ha estat
ajudar-les a interpretar i actualitzar-les. Aquests dies que a casa estem
patint la malaltia terminal del meu germà Josep, com brillen les estrelles...
S’han produït miracles morals, d’aquells que només es pot parlar de portes a
dins, però us asseguro que s’han produït: en soc testimoni. La seva filla
petita, l’Anna té set anys. I ahir va anar a acomiadar-se del seu pare a l’hospital.
Fou entranyable. Però el més interessant és que ella li va fer un dibuix. El
pare al llit i al seu costat una noia plorant. La seva mare li va preguntar: i
aquesta ets tu? No és la Paula (la seva germana de 24 anys) i per què l’has
representat a ella? És que està patint molt. Impressionant.
I per això malgrat tot, malgrat
el dolor, el desconcert i la impotència, seguint fent festa, seguim celebrant. Sobre
tot per als infants, per a ells cada dia és festa... Vivim temps difícils, però
no per això deixem de celebrar l’Epifania, la manifestació universal del Déu
fet home a tots els pobles. És a dir al nostre poble que ja ara està format per
dones i homes de tota procedència.
La llegenda és el perfum
de la història i el relat evangèlic dels mags, en el decurs de la història, s’ha
anat adornant amb llegendes. Llegim-les en clau de poesia i, alhora de realitat,
com ens va ensenyar a fer en Joan Soler.
Diuen i m’ho crec que aquest
i d’altres virus no marxaran fins que canviem d’estil de vida (X. Melloni). Per
tant en aquest 2022 en veure l’or, somniem i lluitem en una economia renovada
al servei de la casa comuna, en contemplar l’encens, admirem i fem nostre el
testimoni dels qui conreen la interioritat i en sentir la mirra, preguem perquè
sapiguem vetllar per la salut, que ens cuidem i que ens deixem cuidar amb l’esperança
que a l’hora de la fosca mort, esclaten els estels, les supernoves.
Comentarios
Publicar un comentario