Epifanies profètiques

Homilia en el baptisme del Senyor 2022

Estimats germans i germanes,

Els qui hem tingut l’oportunitat de pelegrinar a Terra Santa, hem renovat al riu Jordà, amb emoció, les promeses baptismals i, sovint, hem tornat a prendre consciència de la nostra condició de batejats. És una emoció semblant que la que experimentem quan assistim al baptisme d’un adult, pensem “sap el que es fa”. Quan es va consagrar aquesta església, fa nou segles, era obligatori batejar-se: per ser vilatà calia ser cristià: era el règim de cristiandat. Avui ningú no es bateja ni bateja obligadament. El baptisme és una elecció lliure. I quan veiem que un adult es bateja, pensem “quina decisió tan madura!”. I té molt de sentit també que uns pares portin els seus fills a batejar de petit, acompanyat dels padrins i dels avis. Recordo un bateig en què el pare, en el moment de vessar l’aigua sobre el caparró de la criatura, plorava d’emoció...

L’evangeli d’aquesta festa uneix dos records: el primer que Jesús va baixar de Natzaret al Jordà i allí va acceptar com molts d’altres jueus el baptisme o ritus penitencial del Precursor. Lluc destaca la solidaritat de Jesús amb el poble, pel fet de batejar-se amb aquell bany ritual, expressava la seva solidaritat amb els pecadors. (“Mullar-se” vol dir, figuradament “comprometre’s.”) L’altre dimensió és la revelació celestial, la teofania que proclama la personalitat del Fill de Déu, el primer misteri de llum. Totes dues van unides perquè  quan més ens rebaixem a servir, quan més solidaris, més serem enaltits.

Juntament amb l’eucaristia, el baptisme és l’únic sagrament que genera unes construccions pròpies de vegades monumentals: els baptisteris. Des del de Terrassa al de Florència, arribant a les piscines que alguns moviments d’Església tornen a emprar per dignificar la celebració del baptisme. I grans artistes, des de Leonardo a Rouault, han representat el baptisme del Senyor de mans de Sant Joan. Però és veritat que els artistes no han representat encara el baptisme de Jesús, perquè Jesús i els seus deixebles també batejaven, amb un baptisme amb aigua i Esperit Sant. Joan Pau II, avui venerat com a Sant, va dedicar la seva carta als artistes a tots aquells que amb apassionat lliurament, busquen noves “epifanies” de la bellesa per oferir-les al món per mitjà de la creació artística. Ahir mateix aquí homenatjàvem Joan Soler Amigó, arran de la seva mort el primer dia de l’any. En Joan era un veritable artista del mot, del cant, de la rondalla, de l’himne, posats sovint al servei de la fe. L’assistència ahir tan nodrida dins i sobre tot fora d’aquest temple al comiat, feia clarament palès que el poble sintonitza amb aquell que hi ha sabut sintonitzar: un batejat que ha exercit la seva vessant de profeta en el món de la cultura.

Arran de la malaltia i mort del meu germà Josep, abans d’ahir, m’he adonat que al voltant de l’agonia i mort d’una persona estimada, es poden produir veritables miracles -coses admirables- com la maduresa de la seva filla petita que té només set anys en anar-se a acomiadar del pare... I que si és important tenir cura d’un malalt, ho és també i, molt, tenir cura del cuidador; i m’he adonat del tracte excel·lent que els sanitaris de l’Hospital 12 de octubre de Madrid, van propiciar al meu germà terminal i a la seva filla gran, la meva neboda que l’ha atès, admirablement, fins al darrer sospir. Us demano que pregueu pel seu etern repòs i perquè la mare, els germans i els cinc fills, sapiguem ser forts.

Dijous a la tarda em van demanar que portés els sagraments a una feligresa, abans molt compromesa i ara ja molt gran deixant-se cuidar, una mare de família que està agonitzant  i aparentment ja no es comunica. I ahir em deia la seva nora: “l’ha anat a veure l’altra nora i una neta de les quals s’havia distanciat feia anys i ella des del llit els ha fet un somriure tan bonic!”.

Sí germanes i germans, la nostra fe baptismal, venç tots els obstacles. Professem que hi ha un sol baptisme, per redimir-nos del pecat.