Diàleg de generacions

En la Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu  1 de gener de 2022

El papa Francesc dedica el seu missatge d’avui, Jornada Mundial de la Pau, al diàleg entre generacions. Entre les afirmacions que fa parla d’una “arquitectura” de la pau, en què intervenen les diferents institucions de la societat, i parla d’un “artesanat” de la pau que ens involucra a cadascun de nosaltres personalment.

És bonic i concret parlar de la pau en aquestes dues dimensions: com a arquitectura, és a dir, com quelcom que es construeix per part de les institucions ( i entre aquestes hi podem posar les parròquies,les universitats, les fundacions, les associacions…) si tu estàs compromès de debó en alguna d’aquestes, l’enhorabona, estàs fent obra de pau.

Però pot ser que d’altres estigueu més aviat consagrats al treball en el si de la família, en un ofici manual, en treball a casa. Cal parlar aleshores d’d’artesanat per totes les connotacions que té aquesta paraula de treball esforçat i dedicat.

Dins d’aquest treball artesanal hi ha el diáleg entre generacions. Un diàleg sublim i,alhora, difícil, és el que s’estableix entre pares i fills. Un diàleg bonic i, sovint més fàcil, és el que s’estableix entre avis i néts.

Avui contemplem el diàleg d’una Mare, Maria, amb el seu Fill, perquè la maternitat és el primer i primordial diàleg entre dos éssers animats. En el diàleg amb les nostres mares, joves i ancianes hi tenim un exemple preeminent. Recordo que un amic capellà em deia: he fet un viatge llarg amb cotxe amb la meva mare. No ha parat d’enraonar, m’ha parlat de molts temes, però de tots me n’ha parlat plena de seny.

Estimats germans i germanes, en aquest any nou que comença fem nostres les paraules del poeta Pere Quart en la seva tirallonga de monosíl.labs:

Doncs jo sols vull

—ei, si pot ser—:

Un poc de fam

i un xic de pa.

Un poc de fred

i un poc de foc.

Un xic de son

i un poc de llit.

Un xic de set

i un poc de vi

i un poc de llet.

I un poc de pau.

(...)

Que així sigui