El nom de Déu

Homilia diumenge II de durant l’any

Tots tenim un nom que va unir estretament a la nostra persona. I també el tenen les ciutats, els pobles i les viles. Però amb els anys  hi ha persones que per la seva manera de fer adquireixen un sobrenom de vegades en positiu, d’altres en negatiu... I això es produeix també a nivell de ciutats. Així de Jerusalem en diem la Ciutat Santa, de Roma en diem la Ciutat Eterna, de París la Ciutat de la Llum, de Barcelona la Ciutat Comtal, de Vic la Ciutat dels Sants...  Som noms bells que revelen un tret característic, una identitat pròpia que ens recorda una circumstància històrica o una manera de fer i d’actuar. El profeta Isaïes anuncia un canvi significatiu de sobrenom de Jerusalem: ja no li podran dir més “L’Abandonada”, si no “Jo me l’estimo”. Serà l’Aliança esperada?

Qui nom donarà la història a Badalona? Mireu: arran del desnonament del carrer Progrés de la nostra ciutat que va anar acompanyat de violència contra alguns dels nostres representants polítics, Sant Joan de Déu i Càritas Diocesana de Barcelona ens han fet arribar uns apunts que diuen entre d’altres coses: l’exclusió residencial la pateixen un 70% de les persones migrades de la diòcesi de Barcelona, que es veuen abocades a viure en habitacions de relloguer, en locals o naus com la de Badalona, sense contracte i totalment desprotegides “tres entitats d’església presents a Badalona com Roca i Pi, Càritas Diocesana de Barcelona i Sant Joan de Déu, gestionen conjuntament un programa per atendre persones en situació de sense llar, que disposa de 32 places en diferents pisos. Se sap que  l’ajuntament els  ha ofert allotjar-los durant 3 mesos en albergs municipals, se sap que 44 han acceptat, uns altres 8 no i estan dormint al carrer amb tendes de campanya. La resta creiem que han buscat una solució pel seu compte.

Tanmateix, les persones i les entitats no poden substituir el paper de les administracions, que són les que tenen la potestat de gestionar els recursos públics. Cal que els serveis socials garanteixin l’atenció de les persones migrades, especialment la d’aquelles que tenen una situació administrativa irregular, definint quines són les prestacions socials bàsiques. Així mateix és necessari garantir l’empadronament de totes les persones que viuen en un municipi, independentment que puguin acreditar títol de propietat o contracte de lloguer, tal com s’estipula a la legislació vigent. Existeix l’opció d’empadronar-se sense domicili fix, i les administracions locals han de permetre que les persones que així ho sol·licitin, ho puguin fer. Si no, es veuen abocades a situacions com la que estem vivint. Els ajuntaments, amb la seva política, acaben determinant les opcions de futur de persones que ja parteixen de posicions de sortida molt més allunyades de la meta per arribar a una vida digna. Re-interpretant a Martin Luther King quan denunciava el racisme, avui podem dir que: El sensellarisme és una realitat que corroeix l’ànima de la persona que la pateix, però també  la moral de la societat que la tolera. Serà recordada Badalona com “la ciutat dels badius” (eixides acollidores)?

Podríem allargar la lletra de Sant Pau, amb molts d’altres carismes, que van units al vostre nom i al vostre ministeri, Posem sinodalment tots els nostres carismes en comú i recordem que l’Amor tot ho lliga i perfecciona. Aquest és el missatge de l’evangeli quan el Senyor de la Història, a instàncies de Maria, avança l’hora de Jesús en el miracle de Canà. I fa que aquelles sis piques de pedra que estaven buides -l’antiga llei- s’omplin del vi nou de la Caritat, perquè, com escriu mossèn Pere Ribot, el poeta de Riells, el nom de Déu és el seu Amor.